Una cua llarga i la naturalesa humana

Carrer Major 1975 - 2023

Si ens fixem només en la fotografia del passat, pensarem que aquesta cua era per les rebaixes o per anar a votar. Doncs no, la cua que veiem al carrer Major era d’aquelles de la frase que s’ha utilitzat tantes i tantes vegades, especialment a mitjans de comunicació, la cua de l’atur. [bafg id="512297"] Fotos: Miquel Mundet-Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón No és una cua banal ni amb poca gent. És una cua considerable, farcida de persones, d’edats diverses, que anaven a veure com estava la seva situació o, simplement, a apuntar-se a la llista de l’atur, una altra expressió que s’ha fet servir en moltes ocasions. Un dels detalls de la imatge més antiga és la quantitat de persones que mirem, suposadament, al fotògraf que immortalitza l’escena que, desafortunadament, no consta en la foto original. Algunes són mirades desafiants, com volent dir “eh, perquè ens fotografies?” Alguna persona dibuixa un mig somriure, com acceptant sortir a la foto i, de passada, sortir al diari, que possiblement “em veuran els de casa i mira, mai fa nosa sortir al diari”. Hi ha molta gent que quan veus les càmeres de la televisió saluden. N’hi ha que fan al contrari, que s’amaguen.

Li vessa del tot

És curiosa la naturalesa humana i, entre què hi ha qui el protagonisme li vessa del tot, altres prefereixen un anonimat gairebé monacal. És cert que, molt probablement, estar a l’atur en aquelles èpoques potser estava estigmatitzat. Avui en dia, les crisis, la pandèmia i molts altres factors són a sobre la taula quan es parla de la manca de feina. És així.