Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Carrer de Sant Pau (1991-2026)
Ara que tot això de les zones de vianants està més que assumit, va bé recordar que d’aquests temes ja se’n parlava fa unes dècades. La instantània més vella de les d’avui, que és de 1991, any en què el físic japonès Sumio Iijima va descobrir els nanotubs de carboni, es va fer parlant d’això, d’una “zona peatonal” que, presumiblement, s’estava projectant. A vegades ens sembla que hi ha coses que són més noves del que en realitat ho són.
- Carrer de Sant Pau 1991
- Arxiu Diari de Terrassa
- Carrer de Sant Pau
- Alberto Tallón
En els nostres dies, les zones de vianants estan a l’ordre del dia i si algú va marxar d’aquesta localitat fa més de trenta anys i tornés ara, se’n faria creus de com ha canviat la disposició del centre. Circular-hi en vehicles que fan fum, és molt més complicat que llavors. La població s’ha tornat més amable per als que van a peu i una mica més hostil si es pot dir d’aquesta manera, per a cotxes, sobretot, i motocicletes.
La fotografia del passat es va fer des del carrer de la Font Vella, però amb l’objectiu de captar el de Sant Pau. Es veu una part del cartell de la Cuina Moderna, de la qual es va parlar no fa gaire a aquesta secció. Un vianant es dirigeix cap a aquest establiment, però potser també anava cap al carrer del Cardaire, que fins a l’any 1979 va ser el de San Fructuoso. Anteriorment, va ser el carrer d’Alagorda.
De sentit o funció
I és això, que els carrers canvien de sentit o de funció, com també poden canviar de nom, fet que acostuma a succeir quan hi ha variacions entre els que manen, com va passar aquí. Un ball de noms amb molta lògica.
