Esquivant la neu sense tenir pressa

Pont del Passeig 1987 - 2025

Si bé, aquest hivern, la neu no ha fet acte de presència a la ciutat, a aquesta secció s’inicia una sèrie recordant nevades anteriors. No vol dir això que aquí nevi cada any, en absolut. Però sí que n’hi ha hagut algunes de sonades i que molta part de la ciutadania encara recorda. La neu arriba sense avisar i, com que no estem preparats, passen coses i tothom acaba tenint una anècdota o una vivència per recordar per sempre més. [bafg id="576441"] Fotos: Cristóbal Castro - Arxiu Diari de Terrassa i Uma Jareño En aquesta primera entrega, i si ens fixem en la fotografia del passat, que és del mes de febrer 1987, any en què va néixer Farah Alibay, una enginyera de sistemes canadenca, veurem una dona travessant el pont del passeig (per altres el de Vallparadís i per altres el de la Mútua), una mica amb cara d’afligida, paraigua en mà i esquivant el possible perill amb unes botes als peus. Està tot farcit de neu i, per tant, res convida a anar molt de pressa ni a córrer, a risc d’alguna caiguda inoportuna i, en conseqüència, alguna lesió encara més inoportuna, a més de dolorosa.

A qui agrada

La neu, sobretot, agrada als que els agrada esquiar o practicar esports relacionats, als més menuts que, gaudeixen llançant-se boles i fent ninots i, en especial, als que mai l’han vist. Hi ha llocs del planeta on veure nevar és gairebé una quimera i s’han de limitar a veure-la en els telenotícies o en aquelles pel·lícules terribles de les tardes dels caps de setmana a Antena 3 o canals de similar temàtica. Aquelles on el món és de color de rosa, no les de psicòpates que maten o ho intenten.