Suïcidis: millor atenció i menys estigmes

La pandèmia de la Covid-19 ha impactat en molts àmbits de la nostra societat i la salut mental no ha escapat a aquesta circumstància. A Catalunya més d’una quarta part de la població major de 14 anys té malestar emocional, i l’ansietat i la depressió són els principals problemes de salut crònics en aquest àmbit. La Generalitat de Catalunya és sensible a aquesta realitat, i a través del Departament de Salut, ha decidit fer una clara aposta per la salut mental en aquesta legislatura, amb un increment del pressupost de 80 milions d’euros. Aquesta inversió servirà per a potenciar estratègies des de tots els àmbits per transformar l’atenció a la salut mental amb noves maneres de fer: amb proactivitat, creativitat, accessibilitat i proximitat. Tot plegat, per aconseguir un abordatge preventiu, enfocat a la comunitat i orientat a la recuperació de les persones. Una de les actuacions més rellevants de Salut per a revertir aquesta situació és el Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021-2025, que es marca un doble objectiu: d’una banda, reduir, pel 2030, la taxa de temptatives i mort per suïcidi en més d’un 15% i en més d’un 20% en els grups prioritaris; de l’altra, reduir l’estigma social que té aquest fet mitjançant actuacions de tipus comunitari. De fet, l’estigma i el desconeixement que el suïcidi és un problema de salut són barreres que retarden l’accés a una ajuda efectiva. El nou Pla és fruit de la participació d’uns 300 professionals de diferents àmbits i s’articula com una estratègia nacional de prevenció pel que es considera una prioritat de salut pública: de fet, el suïcidi és la principal causa de mort no natural i la segona causa de mort en joves d’entre 15 i 29 anys a Catalunya.

Com s’actuarà?

En primer lloc, el pla promourà mesures de prevenció i control de la conducta suïcida, per respondre adequadament a cada situació i rebaixar l’estigma i el desconeixement social  respecte al suïcidi per a millorar l’accés als serveis d’ajuda. També es proposa, trencar tabús i emfatitzar l’acompanyament i el suport als supervivents i al seu entorn, així com també s’activaran els circuits de derivació a recursos de suport comunitaris, com ara les entitats de supervivents. El nou Pla també potenciarà els punts d’activació i la millora de la qualitat del Codi Risc Suïcidi, un instrument pioner i clau a Catalunya vigent des del 2014 per a monitorar i seguir les persones amb conductes suïcides. Es revisarà el procediment del Codi en els serveis d’urgències generals i altres serveis assistencials, que no són de salut mental, per identificar-ne l’adequació a les bones pràctiques basades en l’evidència científica. També s’articularà el telèfon del 061 Salut Respon, eina transversal del sistema de salut, com a via per a l’atenció no presencial al suport i a l’acompanyament en casos de risc de suïcidi, per a donar una resposta el més personalitzada possible i, si cal, millorar l’accessibilitat del sistema sanitari. D’altra banda, el Pla inclou un conjunt d’actuacions de prevenció multisectorials, com ara potenciar la formació de professionals d’atenció primària i comunitària, d’educació social i de centres penitenciaris i justícia juvenil, o implementar un servei per als supervivents, entre altres. Per últim, també es reforçaran accions per millorar la detecció i l’abordatge de la conducta suïcida en determinats col·lectius de major risc potencial, com ara els casos de persones víctimes de violència, abús i/o situacions límit, així com també gent gran, persones amb malalties cròniques i discapacitats, persones amb dolor i malaltia avançada. A Catalunya, durant el 2019, es van produir 441 morts per suïcidi, de les quals el 73% van ser homes i més de 2.600 persones van patir les conseqüències traumàtiques i de dol. El suïcidi presenta també un gradient social clar: la taxa de suïcidis és més alta en les persones en condicions socioeconòmiques desfavorables i la taxa de temptatives de suïcidis té un major predomini en les dones. El Pla també proposa articular un sistema d’informació de totes les conductes suïcides i no només les temptatives, en temps real per poder avaluar l’efectivitat del pla i millorar la qualitat de l’atenció a les persones en risc i els supervivents.