Jonathan Avishai Trio es recrea en la subtilesa poètica del jazz

El pianista Yonathan Avishai, un dels grans noms de l'escena de jazz sorgits d'Israel, i el seu trio, format pel baixista Yoni Zelnik i el bateria Donald Kontomanou, va deixar empremta amb el seu estil suau i subtil, gairebé minimalista en molts moments, en el seu debut en el Festival de Jazz de Terrassa, el passat dissabte a la Nova Jazz Cava. Una sessió pausada, elegant i en certs moments, molts poquets, amb aires festius, controlats, que es va guanyar un públic que va saber apreciar una proposta sosegada i que va enamorar als amants del jazz atenuat, tranquil. L'original estil de Jonathan Avishai reviu els elements bàsics del (jazz, swing, blues i improvisació) d'una manera molt personal. En la seva música barreja traïció i modernitat; el seu minimalisme és una manera d'observar el moviment i retenir l'essencial: la poesia, l'emoció i la riquesa de matisos. Un músic singular, sense dubte, que es company habitual del quartet del trompetista Avishai Cohen i del baixista Omer Avital. El seu Joys and Solitudes va ser un dels discos del 2019.

L'actuació del trio d'Avishai, que és considerat com una de les ofertes més exquisides en aquest format, es va completar, el passat dissabte, amb la presència estel·lar del saxofonista cubà Ariel Brínguez, que va irrompre a l'escenari amb molt protagonisme per completar una sessió que, de mica en mica, va impregnar l'ambient, com la pluja fina, però ara amb més empenta, cosa que va arrencar els aplaudiments més sentits del públic. Brínguez, actualment resident a Madrid, ha format part de la Latin Big Band i de la Nat King Cole Ensemble del saxofonista nord-americà David Murray i actualment és membre de Ketama i Irakere, la formació que dirigeix el pianista cubà Chucho Valdés. A banda, compta amb diversos projectes com a líder, alhora que reconeixements mundials en forma de premis.

Un gran nom
La presència de Yonathan Avishai, un gran nom del jazz hebreu, i el seu trio en la 39a edició del Festival de Jazz de Terrassa, era una de les joies de la programació d'enguany, que ha pogut arrancar, amb molt de mèrit, sis mesos després de la seva data oficial a conseqüència de la pandèmia. Un total de 160 artistes, consolidats i emergents, completen un cartell molt atractiu, malgrat que l'oferta internacional no és tan potent com altres anys pels condicionants que en tants àmbits imposa la Covid-19.

La Cava es va omplir per aquest concert de l'ànima del jazz, i tot això malgrat que l'aforament estava limitat a 66 persones (de les 300 possibles). L'estratègica disposició del públic (tauletes davant l'escenari, amb distància), rodejades d'aquells que opten pels tamborets laterals, fa sensació de "ple", que hi és tothom. Però això no era cert. Se'n va trobar a faltar, novament, la presència d'en Miquel Carol, fotògraf oficial del festival durant molt de temps, recentment traspassat.