Un mur de pedres venerades

Ara que s’imposa tant el reciclatge en tots els àmbits, recordem la figura de l’insigne arquitecte Lluís Muncunill i Parellada (Sant Fruitós del Bages, 1868, Terrassa, 1931) que ens va deixar un vast llegat i del que destaca tota l’obra modernista encapçalada per la Masia Freixa i el Vapor Aymerich, Amat i Jové. L’arquitecte que es va establir a la ciutat, on va guanyar la plaça de l’Ajuntament, té en el llistat obres rellevants, però que passen desapercebudes als ulls del visitant. Ens referim, per exemple, al mur del Parc de Vallparadís, a l’altura del carrer Salmeron, orientat al torrent Moner. Es tracta d’un contrafort d’arcs cecs d’inspiració modernista i gaudiniana en tenir una forma sinuosa en tot el seu recorregut. A la part superior sobresurt una barana en forma de voladís que funciona com un mirador cap al parc. Aquesta obra d’enginy suma sosteniblitat perquè el mur està construït amb pedres de l’ermita de Sant Jaume que estava al costat i que es va enderrocar per construir la Torre Soteras, també desapareguda (s’hi va edificar el Museu Tèxtil). La casualitat va fer que els dos projectes es van fer en el mateix moment, l’any 1909. L’arquitecte Lluís Muncunill va demanar al seu company de professió, Salvador Soteras, reaprofitar les pedres de l’ermita per construir el contrafort. Per aquest motiu es diu que el mur és de pedres venerades, perquè procedien d’un recinte de culte religiós. El contrafort està catalogat d’interès històric i artístic