Jazz viu i colorista amb Krapovickas

Va néixer a l’Argentina, però ja fa gairebé 20 anys que viu a Barcelona, ciutat de la qual es va enamorar per donar moltes oportunitats a la música jazzística i perquè té mar. El reconegut baixista Manuel Krapovickas (44 anys) visita aquest dissabte la Nova Jazz Cava liderant un quartet que es completa amb Albert Cirera al saxo tenor, Jaume Llombart a la guitarra i Carlos Falanga a la bateria. Tots són coetanis i companys de viatge a l’Escola Superior de Música de Barcelona i en actuacions. Krapovickas presentarà un concert amb una selecció de temes de Carla Bley i el seu marit, Steve Swallow, al que també afegirà d’altres de John Zorn i algun estàndard de jazz. En dona referències. “La Carla Bley, que té més de 80 anys, m’atrapa perquè té una música que surt del jazz clàssic i que és molt viva i colorista, així com la del seu marit. I ho completarem amb John Zorn que fa una música sefardí molt potent”. El músic ha destacat que la banda que estarà a la Nova Jazz Cava té una nota molt alta. “Som de la mateixa generació i compartim el mateix llenguatge. El concert que he preparat ha suposat un retrobament amb ells, que són una mica més contemporanis però la combinació és perfecte”. Elogia d’ells el seu talent interpretatiu i també la seva improvisació, un aspecte aquest últim que considera interessant en l’ofici artístic. Es considera un músic de jazz molt obert als estils. Ell atribueix aquesta inquietud al fet que quan era petit, a casa, escoltava molta música d’aquest gènere i diversa. Va quedar tan seduït que fins i tot admet que, a l’època de l’adolescència, la música (Pink Floyd, Frank Zappa i Metallica...) passava per davant dels estudis fins que els pares li van cridar l’atenció i va haver de racionalitzar el temps. En instruments va començar amb el piano, la bateria i el baix elèctric i, finalment, el contrabaix perquè aquest últim és el que s’adeia amb el jazz que va ser la música triada. L’any 2002 va decidir venir a Barcelona atret per moltes marques, sobretot la del jazz modern. Un cop aquí va entrar en contacte amb el món (el músic Horacio Fumero, entre altres), les sales de concert i la formació superior. Es va sentir aixoplugat de seguida i va pujar als escenaris espontanis, al carrer, i a les sales de jazz, però també es va afegir a projectes diferents relacionats amb el circ, el vídeo (amb Victoria Abril), el cinema i el teatre (Bruno Oro) i fins i tot va acompanyar a la cantant Martirio en una gira internacional. En va aprendre molt. “Amb Martirio em vaig adonar que era molt important connectar amb el públic i aconseguir que el que tu comuniques arribi al públic”. I amb el Bruno Oro ho va confirmar i el va ajudar a relativitzar la timidesa. En va prendre nota a casa i ho ha practicat perquè creu que la música i el teatre tenen moltes coses en comú. “Estem en directe i hem d’aconseguir que la cerimònia sigui completa i això vol dir que hem d’emocionar al públic”.