Un any abans ja fermentava la idea del reinici, ja feia xup-xup la sintonia entre diversos terrassencs que pretenien crear un cercle cultural “amb independència de partidismes i dogmatismes religiosos, però inclinat a treballar per un món més just i lliure”. Feia més d’un segle de la desaparició del primer Ateneu Terrassenc i es tractava de refundar-lo. A finals de gener de 1996, al voltant de 40 persones es van reunir a la Xurreria Rosa, a Ca n’Anglada. Els principals promotors de tot plegat van presentar dos documents, un amb una declaració de principis i l’altre, amb un projecte d’activitats. Dit i fet. De la trobada a la xurreria va sortir una junta gestora de 10 persones. El febrer d’aquell mateix any, el projecte es va presentar en públic al restaurant Casa Tomàs, amb més de 100 assistents. La data de constitució oficial de l’Ateneu Terrassenc, en una sala de l’Epic-Casino del Comerç, al carrer del Comerç precisament, va ser el 3 de maig. Tres dècades després, la institució cultural comença una setmana de commemoracions.
L’entitat recuperada dedica una setmana a celebrar aquest 30è aniversari
El temps transcorregut des de la seva refundació ha superat amb escreix el d’aquella primera època que va servir de mirall i adob. Animats per la proliferació d’entitats similars a tot Catalunya, un grapat d’egarencs va fundar, el 23 d’agost del 1879, el Ateneo Libre de Tarrasa, després Ateneo Tarrasense, que va editar 16 números del seu butlletí del mateix nom. Només van ser 16 les revistes “de literatura, ciències, arts, indústria, agricultura i comerç” que va editar, perquè la publicació va ser llastrada per la censura governativa.
- Ferran Peña, president actual de l'Ateneu Terrassenc
La Biblioteca Central de Terrassa (BCT) conserva el número 1 de la publicació, de març de 1891, que advertia de les “diverses vicissituds” per les quals havia travessat l’entitat. “La vam veure decaure i al poc aixecar-se de la seva prostració per tornar a arrossegar una vida lànguida precursora de la mort. I no obstant això, quan més prostrat li contemplàvem, es va refer de sobte i com per miracle, aconseguint una altura que ni somiar podíem”. Li quedaven set anys de vida. L’ateneu, el primer president del qual va ser Marinel·lo Bosch i va ser fill de professionals liberals, amb una presència obrera escassa, es va dissoldre el 1898 després de passar per quatre emplaçaments. Va arribar a suprer els 500 socis. Ara en té 235.
- Ofrena floral realitzada l`any 2015
- Nebridi Aróztegui
En la seva desaparició van confluir diversos factors. Sense descartar-ne els econòmics, hi van pesar més els relatius a les diferències internes de gestió. El gir favorable al catalanisme promogut des de l’arribada a la presidència de Josep Soler i Palet va generar no poques discrepàncies. Amb la dissolució d’aquella societat amb intencions “purament instructives”, el principal objecte de la qual consistia “a fomentar la il·lustració, propagant-la per tots els mitjans que estiguin al seu abast”, quedaven enrere les festes literàries i musicals, les conferències, el teatre i el funcionament d’unes escoles de primer ensenyament i de dibuix i teoria dels teixits fundada el 1884.
Distincions
La institució, presidida per Ferran Peña, obrirà aquest divendres, 8 de maig, la seva “setmana fantàstica” amb un acte commemoratiu. Serà a les 18 hores, a la Societat Coral Els Amics, al número 57 del carrer del Pantà. La institució reconeixerà tres adherits a la causa de provada trajectòria: l’escriptora Sílvia Alcàntara serà distingida amb la distinció de Sòcia d’Honor, mentre que l’historiador Domènec Ferran rebrà el reconeixement com a Ateneista d’Honor. La distinció serà especial per a Joan Castellana, soci centenari de l’Ateneu Terrassenc.
- Exposició al Vapor Gran, on tenia la seu l`entitat l`any 2018
- Nebridi Aróztegui
A les 11 del matí d'aquest dissabte, l’entitat realitzarà una ofrena floral en record de Marinel·lo Bosch, el primer president i fundador de l’Ateneu Terrassenc. L’acte tindrà lloc al passatge de Tete Montoliu i comptarà amb la participació dels Cantaires de Terrassa i la Colla de Trabucaires Els Federins.
Diumenge
L’ateneu ha organitzat per a aquest diumenge vinent un Concert Modernista inspirat en el es podria viure l’any 1879, quan es va fundar l’associació. El recital, dirigit per Joan Martínez Colás, s’iniciarà a les 18 hores a l’Auditori Terrassa, amb Maria Teresa Vert (soprano), Ana Puche (soprano), Khem Iglesis (piano), Laia Camps (soprano), Sergi Carballo (tenor), l’ MC Cor Barcelona Chamber Choir, Daniel García (piano) i l’actor Josep Garcia.
La setmana vinent
La iniciativa commemorativa prosseguirà aquest dimarts vinent, 12 de maig, a les 19 hores, a la seu de l’entitat, amb la conferència “Dels orígens i la primera etapa de l’Ateneu Terrassenc (1879-1898). El ponent serà Josep Puy, historiador i president d’honor de l’Ateneu Terrassenc. La següent cita serà una jornada teatral, “Teatre de poca estona”, amb les obres “Deixa’t anar”, “La pausa” i “La propina”. Les funcions es representaran a la seu de l’ateneu, al número 2 del carrer de Sant Quirze, a partir de les 19 hores del dimecres. A la mateixa hora, però dijous, s’hi desenvoluparà la conferència “La recerca del coneixement secret”, de Ramon Vidal i Monràs.
