Pujadó va explicar que el nou treball es manté fidel al seu estil i llenguatge propi. “Reivindico la melodia, una cosa que em sembla que s’està perdent. Però una cançó és un conglomerat de diversos elements i, per tant, és fruit d’una lletra, d’un missatge i també de jugar amb la música, des del blues fins al clàssic”.
L’artista torna a regalar temes que parlen de coses quotidianes amb una mirada molt polièdrica. El músic hi posa exemples. “El disc ‘De foc i de vellut’ porta el nom d’una cançó molt enèrgica i contundent que parla del poder de la paraula i de la música com a eines per l’expressió”. En la mateixa línia de demanda i reflexió hi ha “No tinc temps de fer-me vell” i “Soc de la mata de jonc”, aquesta última sobre la llengua i els dialectes.
