"Tota creació artística ha d'emocionar"

El coreògraf i ballarí de prestigi internacional Antonio Najarro es retroba aquest dissabte a La Factoria Cultural de Terrassa i amb el seu públic fidel i nou. La visita que farà és amb la seva companyia privada, que porta el seu nom, i que la va reprendre després de finalitzar la seva tasca com a director del Ballet Nacional de España (BNE) l’any 2019. Najarro presentarà “Alento”, un espectacle creat amb tots els sentits i amb tots els aspectes. “És un espectacle de dansa espanyola que respira molta força i sensibilitat amb una posada en escena d’avantguarda”. I afegeix que té un conjunt de ballarins de gran nivell tècnic i que són molt polifacètics. Destaca que l’obra s’ha inspirat en la música del compositor i guitarrista Fernando Egozcue. “És una meravella - diu- perquè fusiona la música espanyola, el tango, el blues, el soul i el jazz. És una meravella i, a més, s’interpreta en directe on Egozcue està acompanyat de violí, piano, contrabaix i percussió”. A la dansa i la música s’hi afegeix el treball d’il·luminació que correspon a Nicolas Fischtel i el vestuari creat pel dissenyador Oteyza entre altres. El primer sospir d’“Alento” es va donar l’any 2015 en el si del BNE quan Najarro era director artístic i quan va acabar, quatre anys més tard, va revisar la coreografia i la va anar tancant amb més peces fins a un total de nou. Després de la seva etapa de vuit anys (el període màxim que es pot estar) al davant del BNE, Najarro va reestrenar companyia privada i “Alento” amb gran èxit. El doble debut va ser l’estiu passat a Granada i en descriu la sensació: “El públic es va emocionar i va quedar encantat”. Emocionar, commoure, sacsejar... Considera que són paraules importantíssimes en el llenguatge d’expressió artística. “Jo faig moltíssimes coses. Tinc la companyia pròpia i faig de coreògraf per altres companyies, tant de dansa com en patinatge sobre gel i natació sincronitzada. El que sempre busco en tota creació és que emocioni. I per això penso que ha de ser un ballet, una dansa, un moviment comprensible; és a dir que no hagis de llegir vint fulls per entendre el missatge”. Najarro afegeix: “Entenc que el públic va a la dansa, al teatre, a la música per emocionar-se, per evadir-se i, per tant, has d’intentar que ho pugui fer”. Al nombre de facetes que hem descrit, cal sumar la del programa “Un país en danza”, a TVE, on Najarro convida a conèixer creadors i a descobrir la passió de comunicar a través del moviment. Perquè la dansa està present a totes les arts, inspirant les creacions de literats, cineastes, dissenyadors i fins i tot atletes d’elit.

Reptes i riscos

El coreògraf i ballarí assegura que, des de sempre, li han agradat els reptes i sobretot arriscar. “Em defineixo com un artista i un creador que li agrada assumir riscos i cada projecte i activitat és diferent i, per tant, en cadascú haig d’imaginar una creació diferent”. I assenyala com a exemple que fa poc va acceptar el repte de Kader Belarbi, director del Ballet de Capitole de Toulouse, de submergir els ballarins de la companyia francesa en el món de la dansa espanyola en tots els seus estils. Per a ells ha creat una coreografia que evoca Picasso. I també ha estat el dissenyador del vestuari. Najarro emfatitza que “m’agrada fer coses molt diverses perquè això m’obliga a investigar i fa que els meus coneixements s’enriqueixen com artista i persona”. Assegura que, a més, és un gran protector de tots i tot. “Jo viatjo amb la meva companyia, amb els meus ballarins, i estic pendent de tots els detalls. En soc el responsable al cent per cent”. Es considera un afortunat en un art, el de la dansa, que aquí sempre ha costat molt de tirar endavant. Reconeix que ha treballat i treballa molt i que viu per la dansa de manera intensa. Un art que estima i que li ha fet perdre la timidesa que tenia de petit quan sentia que el moviment del cos era el llenguatge amb el qual millor s’expressava. “El dia que vaig anar a la Fira de Màlaga i em vaig posar a ballar vaig descobrir que era el meu jo. Vaig superar el nen introvertit que portava a dins i els meus pares ho van entendre de seguida”.