Retrat colpidor als Balcans

TEATRE/Crítica Obra: "Encara hi ha algú al bosc"/ Teatre Principal/5 Març/ 2022 Encara ens ressona la veu de dolor de les dones que van patir violència sexual a la guerra dels Balcans. El seu testimoni ens va arribar a través d’una obra de teatre documental del Col·lectiu i Conflicte, que es va representar diumenge al Teatre Principal. Un grup d’actrius, liderat per Ariadna Gil, ens van emocionar amb un relat colpidor de dones que van sobreviure a aquell conflicte amb efectes devastadors i que ara, amb la guerra a Ucraïna, pren més actualitat que mai. En acabar, el públic va aplaudir dempeus per aquest retall d’història expressat amb tant de realisme i des de la delicadesa. Els fills de l'enemic  L’obra “Encara hi ha algú al bosc” és una peça que denuncia un fet atroç que va passar durant la guerra dels Balcans. El grup de dones explica en primera persona com va viure la seva tragèdia de la qual mai més s’ha oblidat i recuperat. Algunes van poder tornar a casa seva, però cada gest que fan en el dia a dia els recorda la humiliació i la injustícia a la qual van ser sotmeses. Algunes van quedar embarassades i van donar la criatura de “l’enemic” en adopció. Alguns d’aquells fills volen saber temps després qui era la seva mare biològica i viatgen fins a la seva terra d’origen. La trobada és silenciosa, freda, distant, curta. No hi ha cap abraçada ni cap somriure, només mirades i quatre mots que són incòmodes. I tot això passava mentre aquí, a Barcelona, se celebraven els Jocs Olímpics amb tota la festa esportiva i lúdica que comportaven. Barcelona es projectava al món i s’aprofitava per reclamar la pau i aturar la guerra. Un crit en va perquè les decisions sempre són geopolítiques i econòmiques. L’obra d’Anna Maria Ricart, a partir de les converses amb dones de Bòsnia i Hercegovina, és material sensible i un document de primera mà per ampliar la nostra memòria. Totes les actrius ho fan de meravella i també els actors, entre els quals hi ha el terrassenc Òscar Muñoz.