Medalla pòstuma a Joan Casals: ""El trobem molt a faltar, però sempre ens quedarà la música de la seva vida"

Maria Carme Ibáñez Farnés, vídua de Joan Casals, ha rebut aquest dijous la Medalla d'Honor de la Ciutat, a títol pòstum, que Terrassa ha dedicat a aquest músic i pedagog traspassat fa tot just un any. "Malgrat que no volia homenatges, creiem que hauria estat molt content que la seva ciutat li atorgués aquest guardó en reconeixement a la seva feina tan vocacional de portar la música i el nom de Terrassa a tot arreu", diu la família de l'insigne organista. La distinció “és motiu d’orgull i una manera molt especial de mantenir viva la seva memòria”, ha fet constar la Maria Carme en el seu discurs d’agraïment. Els fills del matrimoni, Jordi, Albert i Maria del Mar, l'han acompanyat en una cerimònia emotiva que ha conclòs amb el cant del “Virolai”.

"La vida d'un músic de la talla de Joan Casals va dibuixant, amb el pas dels anys, una partitura que és el mateix temps molts personal i col·lectiva i compartida", ha deixat escrit l'alcalde, Jordi Ballart, en l'opuscle editat per a l'ocasió. Ballart ha presidit aquest dijous, 1 d'octubre, l’acte de lliurament de la Medalla d'Honor de la Ciutat de Terrassa, a títol pòstum, a Joan Casals i Clotet, "en reconeixement als seus mèrits per la seva excepcional aportació a la música i a la pedagogia i per la seva vinculació amb Terrassa". La cerimònia s'ha dut a terme al saló de sessions de l'Ajuntament. Potser la distinció arriba tard, però ahir es va fer justícia, segons Ballart, “a aquest terrassenc exemplar”.

“El trobem molt a faltar, però sempre ens quedarà la música de la seva vida”, ha afegit Ballart després que Joan Salvador, tinent d’alcalde de Projecció de la Ciutat, qualifiqués Casals com a “un dels fills més il·lustres i reconeguts de Terrassa”, un home “que va dedicar la seva vida a la música i a la cultura i va saber transmetre els seus valors a noves generacions”.

Era un músic amb totes les lletres. "La música, però, la vivia en paral·lel amb una altra vocació molt marcada: la pedagogia, especialment com a professor universitari a la UAB durant 40 anys. I, finalment, l'altre ingredient essencial de la seva biografia és el compromís amb la ciutat, expressat des del seu lloc com a organista titular de l'aleshores basílica i ara catedral del Sant Esperit i des del seu paper de fundador i ànima del Cor Montserrat, entre moltes alttres iniciatives i projectes musicals", afegeix l'alcalde. Música, pedagogia i terrassenquisme definien la partitura, el llegat a la ciutat d'un autor que, fa un any, "va deixar un gran silenci en el panorama musical de Terrassa, a més d'un buit impossible d'omplir". L'homenatge tributat amb la medalla no és sols una reivindicació de la seva figura, "sinó també una mostra del respecte i l'afecte que ens mereix la seva memòria", agrega Ballart.

Joan Casals i Clotet (Terrassa, 10 de juny de 1945–Terrassa, 2 d’octubre de 2025), va ser un destacat músic i pedagog, organista titular de la Catedral del Sant Esperit i fundador i exdirector del Cor Montserrat. Víctor Peiró, excantaire i cofundador de la mateixa agrupació coral, ha recordat que, per a Casals, Terrassa va ser sempre una fita on desenvolupar de manera prioritària la seva activitat. Refusava ofertes de treball importants, fins i tot de fora del país, perquè amb naturalitat, deia que l'objectiu havia de ser "treballar per ajudar a millorar la nostra ciutat, el nostre territori". 

Per a Peiró, no hi ha dubte que aquesta activitat "era una lògica conseqüència de la sòlida formació humanística i musical que Casals va rebre a l’Escolania de Montserrat. Quan parlaves amb el Joan hi veies una persona amb valors humans ben arrelats, tècnicament molt ben preparat, bona actitud de servei als altres, humilitat i catalanitat de pedra picada". Una anècdota serveix per explicar com Casals "era capaç d’integrar la música a qualsevol racó".

Peiró i Casals van coincidir al servei militar, l’any 1969, en el campament de Sant Climent Sescebes. El sergent que organitzava les desfilades va encarregar al Joan, el “músico”, que ensenyés als reclutes un cant: "Va ser fantàstic veure tota la companyia del Joan desfilar cantant l’'Anikuni', cançó típica de l’escoltisme en aquella època". Era un excel·lent pedagog que ensenyava els cantaires a tenir en compte el text, a pronunciar bé i, en especial, "a gaudir dels instants de silenci absolut al final de cada peça". Deixava clar que "el silenci també és música". 

Unanimitat

La distinció a Joan Casals i Clotet va ser aprovada per unanimitat en la sessió plenària del dia 28 de novembre de 2025, a partir d’una proposta de resolució presentada per l’Alcaldia-Presidència.

L’expresident del Cor Montserrat, Jaume Puig i Ustrell, ha estat l'encarregat de fer la glossa de la figura de Joan Casals i Clotet. No era tasca fàcil, "perquè no és fàcil glossar la figura del Joan. Per moltes coses que diguis, en queden moltes més”, ha afirmat Puig després de repassar la trajectòria  del seu amic: “No li haurien fet gràcia aquests elogis, encara que els mereixés”. Un cop finalitzats els parlaments, el Cor Montserrat ha interpretat la cançó "La Mort de l'Escolà" d’Antoni Nicolau amb text de Jacint Verdaguer. Ha estat un colofó commovedor arrodonit per l'abraçada en què s'han fos després Rosa Maria Ribera, directora de l'agrupació coral, i Maria Carme Ibáñez, vídua de l'homenatjat. 

Formació

Joan Casals i Clotet va ingressar a l'Escolania de Montserrat l’any 1954, on estudià amb Ireneu Segarra i Malla, Cassià Just i Odiló Maria Planàs i Mas. Completà estudis musicals als conservatoris de Terrassa i de Barcelona. Fou deixeble de l'organista Montserrat Torrent i Serra i acabà els estudis d'orgue amb Matrícula d'Honor. També va estudiar direcció coral amb els mestres Enric Ribó, Philippe Caillard, Pierre Cao i Michel Corboz.

De 1966 a 2006 va ser director del Cor Montserrat d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, del qual fou també fou fundador. Des de 1965 fins a la seva mort va ser titular dels orgues i responsable musical de la Catedral Basílica del Sant Esperit de Terrassa i, des de 1975, era professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona. També va ser fundador i primer president de l'Associació Catalana de l'Orgue (1992-1996) i de l'Escola de Pedagogia Musical.

Joan Casals i Clotet va ingressar a l'Escolania de Montserrat l’any 1954, on estudià amb Ireneu Segarra i Malla, Cassià Just i Odiló Maria Planàs i Mas. Completà estudis musicals als conservatoris de Terrassa i de Barcelona

Habitualment prenia part en el cicle Els orgues de Catalunya i va acompanyar l'Escolania de Montserrat en concerts arreu del món. Com a organista baix continu o solista va actuar amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l'Orquestra Nacional d'Espanya, la Camerata Mediterrània, l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, l'Orquestra de Cambra Terrassa 48 i l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, entre altres. Com a director havia estat convidat a dirigir nombrosos aplecs corals i altres manifestacions col·lectives, tant al Principat com a les Illes Balears, i va col·laborar estretament amb la Federació Catalana d'Entitats Corals, Grups Juvenils de Catalunya i del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.

El 1979 va ser nomenat Terrassenc de l'Any; el 2009 va ser guardonat amb el Premi d'Actuació Cívica atorgat per la Fundació Lluís Carulla; el 2019 va ser nomenat Músic de l'Any a Terrassa per l’entitat Enfoc Musical; i, l’any 2024, la sala d'assaig del Cor Montserrat, a la seu d'Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, va rebre el nom de Joan Casals. Va néixer a Terrassa. Va morir a Terrassa. Aquest divendres farà tot just un any del traspàs. Mestre obstinat, de fe profunda, "va saber conjugar el rigor artístic amb una discreció gairebé monàstica. Joan Casals va portar el nom de la seva ciutat arreu del món a través dels tubs de l’orgue i de les veus corals, consolidant un mestratge que avui es recorda amb profunda admiració", subratlla l'opuscle dedicat al recordat, i homenatjat, músic terrassenc.