Emma i Pablo, a "love story"

"Som l’Emma i el Pablo. Som parella i us venim a explicar la nostra història”. D’aquesta manera comença “Loco Amoris”, l’espectable autobiogràfic que presentarà aquest dissabte a les 20 hores al Teatre Principal l’actriu terrassenca Emma Arquillué i el seu company a la vida real, el barceloní Pablo Macho Otero. Els dos s’interpreten a ells mateixos. El text, del mateix Pablo, és una aproximació als dos anys d’experiències que van viure durant els dos anys que van estar separats, ell a París i ella a Barcelona. Amb gran “finezza”, Pau Roca dirigeix un espectacle íntim i honest que està basat en fets reals, tot i que es permet les llicències que creu convenients. Entre els mesos de novembre i desembre de l’any passat van estrenar “Loco Amoris” (el lloc de l’amor, en llatí) al Tantarantana de Barcelona. Aquest dissabte tindrem l’oportunitat de gaudir-ne a l’escenari del Principal. Sobre la base de l’absència, l’amor, el trobar a faltar, les dificultats i els petits plaers del dia a dia, Pablo Macho construeix en gran mesura un espectacle gens atzarós i molt ben pensat i executat. “El meu company és dramaturg i va viure dos anys a París. Vam mantenir la nostra relació en la distància, amb anades i vingudes entre París i Barcelona. Penso que és un tema amb el qual s’ha trobat molta gent de la nostra generació, que ha hagut de marxar a treballar fora. Va sorgir la idea de convertir aquests mesos d’experiències en un espectacle, que és real i alhora inclou moltes coses que no ens han passat”, explica Emma Arquillué en declaracions a Diari de Terrassa. “Loco Amoris” és una reflexió cap a un lloc tan ampli i inabastable com és l’amor en una de les seves formes infinites. L’espectacle, que dura 55 minuts, parla de moltes de les coses que l’Emma i el Pablo van sentir: la solitud, l’eufòria, la impotència i els retrobaments. És també una reflexió sobre aquella sensació que “el millor lloc del món és una persona”. Els dos personatges de l’obra, que són ells però no són ben bé ells, o són com una representació dels ells del passat, transiten per tota mena d’estats d’ànim i de reflexions.

Un text autoficcional

Emma Arquillué està molt satisfeta de com es va acollir a l’hivern l’obra al Tantarantana i espera que el missatge de l’espectacle arribi també al públic terrassenc. “Estem parlant d’un text autoficcional. Teníem clar que no volíem fer pornografia de la nostra relació. Ens exposem i ens posem en un lloc difícil a l’hora de pujar a l’escenari i parlar de coses que ens han passat, que hem viscut, però al final té molt poca importància quan hi ha de veritat i quan de ficció en el que els passa als dos protagonistes, que, de fet, som nosaltres mateixos. No estem fent teràpia. Simplement, posem en boca dels personatges coses que ens van passar”, assenyala l’actriu terrassenca, de 26 anys. D’aquí a menys de dues setmanes, l’Emma Arquillué estrenarà al Poliorama una revisitació del “Romeu i Julieta” de William Shakespeare, al costat de Nil Cardoner. “Jo faig de Julieta, tot i que segons el text original la Julieta té 16 anys i jo en tinc 26”, comenta. I afegeix: “Tenim moltíssimes ganes d’estrenar. Treballar amb David Selvas com a director ha estat fantàstic i la veritat és que ho estic gaudint moltíssim. És tot un repte per a mi. A l’obra hi ha amor, però no amor romàntic. És molt contemporània. S’hi parla del llegat de la violència, de l’odi entre dos pobles, entre dues famílies”.