La terrassenca Cristina Martínez posa música a "Twist" del circ Price

Té formació en música i teatre, i això fa que pugui treballar en les dues disciplines alhora i per separat. L’artista terrassenca Cristina Martínez, de 29 anys, es va traslladar a principis de setembre a Madrid per assajar “Twist”, un homenatge els 60 anys del circ Price i, en concret, a les matinals de música que feia el diumenge de pop i al rock. Cristina forma part de l’elenc de l’espectacle que s’estrenarà el dia 14 d’octubre en el mateix circ Price i en el que hi participa com a pianista. L'artista està entusiasmada en aquest muntatge que es fa sota la direcció de la premiada Marta Pazos. “Estic molt contenta que la Marta hagi confiat en mi perquè treballar amb ella és aprendre moltíssim. La Marta és innovadora i li agrada fusionar les disciplines, i això fa que el treball sigui més ric i complet”. La Cristina presenta “Twist” com un espectacle molt festiu que uneix el rock i el circ en una posada en escena espectacular -forma de carpa- que gira per gaudir de la música moderna i dels números de circ més actuals i més tradicionals. Aquesta és la tercera vegada que l’artista terrassenca participa en obres de Marta Pazos. Va formar part de l’equip artístic de les dues versions de les obres de García Lorca, “Comedia sin título” i “Viaje a la luna”. “Vaig fruir molt perquè és una directora molt interessant perquè entén la creació com un tot. A “Twist” hi ha actors, músics, artistes de circ... A “Comedia sin título “ va fer un espectacle que tenia música, moviment, plasticitat... Hi havia un piano de cua que tenia molt protagonisme perquè era també un objecte important que formava part de l’escenografia”. La Cristina estarà amb “Twist” al circ Price de Madrid fins al 6 de novembre. I, després, tornarà a Terrassa, ciutat on resideix i des de la que es desplaça per motius de feina. Aquest estiu, per exemple, ha estat un anar i venir per fer els concerts de l’última gira de Sense Sal, i  les actuacions de "La volta al món en 80 ties", una obra sobre les dones silenciades que van revolucionar el món i que fa amb l’actriu Georgina Llauradó i direcció de Joan Codina.

Afortunada

L’artista se sent afortunada dels nous i darrers projectes. “Conèixer la Marta Pazos va ser una gran sort perquè m’ha renovat la confiança en tres ocasions. Amb ella també he fet el salt professional a Madrid, primer al Maria Guerrero i ara al teatre que té el circ Price”. Ella voldria treballar a Catalunya, perquè seria molt més còmode, però reconeix que a Madrid hi ha més portes obertes. “Això és la llei de l’oferta i la demanda. A Madrid hi ha moltes produccions i el públic respon omplint teatres, sales, auditoris, carpes de circ...”. Ella ha consolidat la seva carrera a l’escena musical, com a pianista, però no vol quedar-se pas aquí. Li agradaria fer teatre i provar de veure com es defensa en la pell d’un altre personatge. I no descarta tampoc el món de l’audiovisual. “La música, el piano, que sempre m’acompanya, és una feina més individual. En canvi, el teatre és una feina més col·lectiva”. El dia que pugui a un escenari, ja es donarà per satisfeta perquè haurà complert amb el somni de petita. Ella recorda que, de petita, es va aficionar a la música a través del seu pare i de la seva germana, que és més gran que ella, i al teatre amb el seu tiet. La seva formació va lligada al CEM, al Conservatori de Terrassa, a l’escola Acció-Teatre i a l’Institut de Teatre de Barcelona.