En la conversa aparenta ser com en la imatge que desprèn: amabilitat en cada instant, un somriure veterà. Aquest home de cabell esclarissat en el terrat i lleugeres grenyes laterals es diu Joan Figueras, Nito Figueras en el món de la música que treballa i eixampla aquest pianista, compositor i arranjador nascut a Salt el 1961. Amb tot just 10 anys es va comprar el seu primer disc, per descomptat, de The Beatles. Només cinc anys després aquest nen precoç, influït en la seva passió pel seu pare trompetista, va iniciar la seva carrera musical. Ha fet gairebé de tot i ara viatja amb la gent de Liverpool en la maleta, espigolant cada nit una aresta, un matís, creant des de les adaptacions de la banda que va sacsejar la música popular en els mateixos temps en els quals Nito Figueras veia la llum. El músic gironí serà el protagonista, aquest dijous, a partir de les 21.30 hores, del penúltim concert del 45è Festival Jazz Terrassa, amb el seu espectacle “The Beatles, en blanc i negre”. El Nito, al piano. Al seu costat a la Nova Jazz Cava, quatre veus femenines de primer nivell: Txell Sust, Susana Sheiman, Anna Luna i Mone Teruel.
L'entrevista
Per què Nito? Molta gent creu que és un diminutiu de Benito, però no. És de Juan, Juanito. Quan vaig decidir que Joan Figueras potser no era el nom artístic amb més ganxo del món, vaig pensar en adoptar el Nito, un nom amb el qual, a més, no em traïa.
I per què The Beatles? Uf, la resposta podria ser molt llarga. The Beatles, tants anys després de la seva retirada, encara són a l’èter; The Beatles són eterns. M’han acompanyat des de petit. El primer disc que vaig comprar, l’any 1971, era un single amb “Come together” i “Something”.
És una operació de risc revisitar el que s’ha revisitat moltes vegades? O potser l’operació canvia si es tracta de la banda de Liverpool? Malgrat les milers de versions que s’han fet de les cançons d’aquest grup, encara es poden fer moltes coses sobre ells des de punts de vista molt diferents. La matèria primera és tan bona i tan pura que permet aquestes revisions de manera constant.
Des d’un punt de vista fred i analític, merament musical, què tenen aquesta gent per haver assolit aquesta mena d’actualitat perpètua? La qualitat de les seves obres, així de clar. La gran majoria de les seves peces segueixen equipades amb molta puresa musical i amb molt d’art. La seva música té una essència que es va ampliant quan la col·loques en altres llocs. Es faran milers de versions més de les seves cançons.
La teva proposta, però, és molt diferent a la que neix de la còpia, a la de les versions tan en voga. Les adaptacions jazzístiques són especials... Al jazz no se solen fer “covers”, sinó adaptacions des de nous prismes. El repertori que oferirem a Terrassa constitueix un conjunt de mirades molt personals sobre The Beatles.
"La gran majoria de les peces de The Beatles segueixen equipades amb molta puresa musical i amb molt d’art. La seva música té una essència que es va ampliant quan la col·loques en altres llocs"
No fa respecte que els temes revisitats esdevinguin massa reconeixibles? Alguns temes es reconeixen ràpidament, però en uns altres cal esperar a escoltar alguns compassos per acabar dient “sí!, és aquesta cançó!”. Un “cover” copia exactament els temes de determinats grups, i això, no ho negaré, té molt de mèrit. Però la meva idea de versionar consisteix a portar les cançons originals al meu camp, a sumar-los el factor de com sento jo la música.
Pots avançar algunes parts del repertori d’aaquest dijous? Hi haurà temes mundialment coneguts, convertits en estàndards, com “Yesterday”, “Hey Jude” o “Let it be” però també uns altres que no són tan coneguts pel gran públic, com “Dear Prudence” o “For no one”.
Tot això, vuit anys després de la teva última visita a aquest local. Massa temps, potser, per a un artista de casa nostra... Vuit anys, sí, però per a mi serà com la primera vegada. Així ho estic vivint. Tinc molta il·lusió per retrobar-me amb el públic de Terrassa a la Nova Jazz Cava.
"La matèria primera és tan bona i tan pura que permet aquestes revisions"
En aquesta compareixença vens ben acompanyat, un piano sol amb quatre veus de solera... Tenim dues maneres d’enfocar ”The Beatles, en blanc i negre”. El seu origen és per a piano sol. Va ser un encàrrec del festival de l’Estartit, el Beatles Weekend. Quan vaig parlar amb l’equip del Festival Jazz Terrassa, vam pensar en repetir aquella nit a l’Estartit, ara a Terrassa. Sempre és un plaer tocar amb aquestes quatre veus.
El lema del festival d’enguany és “What is jazz?”. Què és el jazz per a tu? Podria contestar que el jazz és música, i punt, però potser cal una explicació més llarga. Per a mi, el jazz és llibertat però amb sentit. És escoltar, dialogar i confiar en el moment en què estàs tocant. És respectar l’essència d’una cançó i alhora permetre’s descobrir-la de nou cada vegada que la toques. El jazz és emoció viva sense xarxa, una manera de respirar música, un equilibri entre el que sento i el que passa en aquell moment amb els altres. Definir el jazz és com si et demanen definir la música, Com es defineix això?
