Amb ell, a l’una amb Irene Reig, va fer el Festival Jazz Terrassa d’enguany el tret de sortida, i amb ell encara la seva última setmana. La tasca docent no li resulta estranya. La novetat, en el cas d’Oriol Vallès (Terrassa, 1993), és que aquest trompetista terrassenc va tornar aquest dilluns al Conservatori on va estudiar. Va tornar-hi per impartir una classe magistral davant alumnes de la institució, amb Guim Balasch, Jazzterrasman d’enguany, qui va ser el seu professor, presentant l’acte i observant les evolucions del seu expupil administrant mestratge entre els seus pupils actuals, perquè Balasch és cap del departament de jazz del Conservatori-Escola Municipal de Música de Terrassa. Tot encaixava al ritme de Charlie Parker.
La classe encetava el programa d’aquesta última setmana de festival, que comptarà amb Vallès per partida doble perquè aquest dimecres, a les 19.30 hores, a la Nova Jazz Cava, el trompetista participarà en la vetllada amb jam session que s’obrirà precisament amb un concert de combos del Conservatori. Però abans de la Cava estava la classe, i abans de la classe, la presentació del mestre a càrrec del seu antic mestre, el profe Balasch que va inocular a Vallès la febre del jazz. “Vaig començar a ser el seu professor fa 18 anys”, va explicar el Guim. “M’agradaria fer jazz”, li va dir llavors aquell adolescent entusiasta ara convertit en músic de projecció internacional “que després d’estudiar aquí ha fet moltes coses”.
Currículum
Entre altres, va ser finalista de la Carmine Caruso International Jazz Trumpet Sol Competition (Estats Units) i el Leiden Jazz Award (Països Baixos). Compositor i arranjador, va viure durant tres anys a Nova York, on va obtenir el Màster en interpretació amb honors a la Manhattan School of Music, va actuar a clubs de la ciutat i va rebre les ensenyances de Ron Carter, Wynton Marsalis, Vincent Herring, Dave Liebman o Jeremy Pelt, entre d’altres. Abans havia obtingut el Grau Superior amb Matrícula d’Honor a l’ESMuC. Ha publicat cinc àlbums sota el seu nom i 15 més com a colíder o “sideman”. I va ser membre fundador del col·lectiu-segell discogràfic The Changes, que ha publicat una quarantena d’àlbums.
“Quina sensació heu tingut?”, va preguntar després de l’homenatge domèstic a Bird. “Potser una mica tibants”, va respondre un dels intèrprets
“Ara toca per tot arreu i és un orgull per a nosaltres”, va resumir el Guim, i l’Oriol va deixar clar que el seu antic professor “és el culpable” de bona part de les seves decisions pel que fa a la seva dedicació musical. “Aquí veig gent amb talent i molt més jove que jo”, va fer constar el trompetista que després es va asseure al piano per seguir la sessió didàctica a set joves músics, amb “Billie’s Bounce”, de Charlie Parker; amb els nois afrontant després el “Blue bossa”, de Kenny Dorham, i escometent tot seguit “All the things you are”, de Jeromme Kern.
- Moment de la classe magistral
- Alberto Tallón
“Quina sensació heu tingut?”, va preguntar després de l’homenatge domèstic a Bird. “Potser una mica tibants”, va respondre un dels intèrprets. “Crec que el baix sonava massa fort”, va apuntar el mestre abans d’incitar als integrants del combo a aprofitar aquell Auditori “amb un so fantàstic”, i a “buscar l’equilibri de volums”. I als vents, saxofonistes i trompetistes, a posar-se davant, a liderar escenari, sense por. A tots, a connectar les notes, a lligar-les, sense talls. Tot sigui per la transmissió de la benigna febre del jazz.
