Simbiosi entre art i ciència

El músic i docent Marc Serra publica “La música com a experiència humana”, un llibre en què repassa el vincle d’aquesta disciplina artística amb la ciència des d’una perspectiva cognitiva

Publicat el 13 d’octubre de 2022 a les 07:33
Actualitzat el 12 d’octubre de 2022 a les 18:00
[Albert Ferrer Falamarich] Osonenc de naixement i egarenc d’adopció, Marc Serra Griera (1980) ha publicat un títol a Dínsic Publicacions Musicals SL (270 pàg.) que s’inscriu de ple en els “performances studies” de les actuals ciències de la música. A “La música com a experiència humana”, aquest músic i docent ofereix un compendi sintètic i ben desenvolupat del vincle de la música amb la ciència des d’una perspectiva cognitiva. D’aquesta manera hi vincula camps aparentment distants entre si com la filosofia, la teoria de la música, l’anatomia humana, l’antropologia, la musicoteràpia, la pedagogia, la psicoacústica i, fins i tot, la psicologia experimental i la neurociència. Des del rigor i el contrast amb les fonts d’estudi en l’àmbit internacional, l’autor ens endinsa en el primer estudi simbiòtic d’aquestes característiques en llengua catalana que aborda la música com a fenomen humanista, cultural, físic, biològic i conductual amb l’objectiu d’evidenciar com n’és d’important a la vida humana, la seva capacitat de transformació i la millora en la relació amb el nostre entorn.

Vivències personals

Ben escrit i amb una exposició d’arrel acadèmica modelada per un estil de divulgació científica que evita ser categòric, cada capítol comença amb una idea o vivència personal que ens el fa proper i l’atansa a una certa quotidianitat; a vegades, inserint històries que semblen una faula real. A més, hi estableix una progressió on de manera velada o explícita, cada capítol apunta cap al següent en una correlació plausible però no forçosa, ni forçada. El primer capítol aporta una perspectiva general elaborant un mapa de l’estat de la qüestió estenent la base argumental cap a temàtiques tan suggestives com la teoria de la coevolució genètica-cultural; és a dir, la música com a fenomen purament biològic, producte cultural i fruit d’una evolució biològica i cultural retroalimentada per la influència dels gens i viceversa, amb què alhora recull el posicionament darwinià basat en la funció biològica evolutiva de la música. Després deriva cap a l’observació dels trets universals musicals presents en totes les cultures conegudes –teràpia, dansa, ritual i vincle afectiu de maternitat– i les respostes davant la música des d’un vessant conductual, que li serveix per a repassar algunes lleis de la Gestalt sobre la percepció, i sobre el cervell i la seva plasticitat. L’autor prossegueix amb una aproximació als canvis i beneficis de l’educació musical, així com als efectes de la música sobre el nostre cos i el nostre cervell a través de la interacció de la música i el llenguatge, de la música i la memòria, i l’aplicació de la musicoteràpia en nadons prematurs, centres penitenciaris i demències. Segueixen temes com la relació de la música amb el cinema a través de les emocions i l’explicació de diversos projectes socials que han emprat la música com a eina de cooperació, cohesió, gaudi i vivència. Aquest al·legat en favor de la música com a experiència holística, com a llavor de cohesió social i com a foment del benestar i la salut, el converteixen en un llibre de primera instrucció fonamental per a obrir la ment, ampliar el coneixement i establir noves línies d’interès tant per a instrumentistes, pedagogs i investigadors com per a alumnes de diferents nivells, musicoterapeutes i melòmans en general.