"El crim és la manifestació suprema de la indignació humana"

Pere Figueras s'ha retrobat aquest dijous amb la seva ciutat, Terrassa, a la llibreria La Temerària, per presentar el seu primer llibre “Fets caldo” (Crims.cat) que va guanyar el darrer premi Agustí Vehí que atorga el festival Tiana Negra. L’autor va explicar, bans de l’acte, que la seva novel·la té com a protagonista a un psicòpata, que té com a mascota una iguana (surt a la portada del llibre), que mata a tot aquell que considera que li ha fet mal. “És un assassí en sèrie, però el més curiós és que ha ideat una sèrie d’estratègies per fer desaparèixer els cadàvers i que ningú els trobi”. Figueras destaca que la història, malgrat ser del tot escabrosa com demana el gènere, és una sàtira i està plena d’ironia i d’humor. Una sàtira, diu, sobre la societat. “A mi m’agrada la novel·la negra perquè sóc molt sensible a les injustícies socials i aquest gènere és ideal per criticar com funciona el món. No descobreixo res. Els grans autors, des de Ramon Chandler fins a Vázquez Montalban, ja aprofitaven un relat de crim per anar als baixos fons de la societat i explorar els límits de l’instint i la perversitat de l’individu”. En aquest sentit, l’autor considera que “el crim és la manifestació suprema de la indignació humana”. I assenyala que un crim es pot cometre a qualsevol lloc i, per tant, a partir d’aquí es pot entrar en cada àmbit. “Pot haver-hi assassins a un hospital, a una escola, a casa... Hi ha molts escenaris i depèn del que sigui tu pots imaginar què passa allà a dins, quina és la disfuncionalitat que s’ha produït. Et serveix per fer un retrat social microscòpic”. Figueras publica la seva primera novel·la, però ja en té dues més gairebé enllestides, també del mateix gènere. Va començar a festejar amb l’escriptura literària fa 4 anys, quan va decidir plegar de la feina i prejubilar-se. “Treballava com a publicista i estava esgotat. És un món molt exigent, molt intens, no hi ha temps per a res. Va arribar un moment que necessitava parar del tot i començar a escriure ficció que és el que sempre volia fer. I m’hi vaig llençar de cap”. Confessa que la nova feina de creació literària li agrada molt i es diverteix. L'autor, però fa temps que sempre ha tingut el bloc de notes i el llapis a punt. Nascut a Terrassa, ara fa 60 anys, va estar durant molts anys vinculat a la vida cultural, com a documentalista i membre del patronat de l’Arxiu Tobella. Com a historiador i periodista té llibres publicats com “1935-1985. 50 anys d’història gràfica de Terrassa” i “Terrassa 1901-1919”, conjuntament amb Judit Tapiolas, entre altres. Després, la seva carrera professional va derivar cap a la publicitat, àmbit en el qual va treballar 30 anys i s’ha prejubilat. El seu viatge vital el va portar de Terrassa a Viladecavalls i, finalment, a un lloc recòndit de l’Alt Camp on viu en una casa de fusta i envoltat d’arbres que donen fruits (castanyers i oliveres) i també d’animals. “Tinc la calma que necessito per escriure ficció", assegura.