Carmen París i la nuesa de la jota

La pianista aragonesa oferirà una xerrada i un concert a l’Auditori de Terrassa aquest proper dissabte

Publicat el 18 de març de 2026 a les 20:18

L’Auditori de Terrassa es prepara per rebre una de les figures més rellevants, lliures i trencadores de la música d’arrel a l’Estat: Carmen París. La compositora, pianista i lletrista aragonesa presentarà, aquest dissabte, a les 19.30 hores, el seu espectacle “París al piano”, una proposta que fuig deliberadament dels grans artificis per centrar-se en la nuesa absoluta de la veu i les tecles.

Aquest concert es defineix com una confessió irrepetible i pròxima, un espai de sinceritat on l’artista no es guarda res ni amaga cap secret. Sola a l’escenari, acompanyada únicament per l’instrument, París desgranarà el millor del seu repertori, combinant cançons consolidades pel pas dels anys amb d’altres que encara bateguen amb la frescor del moment en què van ser escrites.

És una oportunitat única per connectar amb una dona que porta l’art a la sang i que utilitza la música per donar sentit a la vida mateixa, oferint espurnes de màgia i centellejos de les reminiscències del que ella considera el “veritable art de la música”.

La jota com a llenguatge universal

Però la jornada cultural a Terrassa no es limitarà només a la interpretació musical sobre l’escenari. Com a preàmbul de luxe, a les 17 hores, el mateix Auditori acollirà la xerrada “Influencias de la jota en las músicas del mundo”, una activitat d’accés lliure i sense inscripció prèvia per a tota la ciutadania dins del cicle “Experimenta”.

En aquesta sessió, Carmen París mostrarà la seva faceta més intel·lectual com a investigadora i teòrica del gènere. Com a gran renovadora de la jota aragonesa, l’artista explicarà amb detall com ha aconseguit revitalitzar el folklore ibèric barrejant-lo magistralment amb ritmes i melodies del Mediterrani, d’Àfrica i d’Amèrica. Aquesta conferència és la clau mestra per entendre el seu ric procés creatiu: una visió on la tradició no és una peça de museu, sinó un element viu, punter i global que dialoga amb la modernitat. Una cita doble, pedagògica i artística, per descobrir l’essència d’una creadora total.