Els “bertsos” més agres d’Uxue Alberdi

Si les dones fóssim éssers universals, aquest llibre seria un llibre sobre ‘bertsolarisme’; i no sobre dones i ‘bertsolarisme”, ataca Uxue Alberdi sobre el seu propi assaig. Alberdi parla així del seu llibre “Revers. Testimonis de dones bertsolaris”, traduït de l’eusquera per l’editorial Pol·len i que justament avui presenta a l’Ateneu Candela (19.30 hores). I també parla de “bertsolarisme”, que és el cant improvisat (amb versos rimats, sobre una melodia determinada). De fet, el ‘bertsolarisme’ té un cosí llunyà en llengua catalana: la glosa (o qualsevol altre de les múltiples expressions, com ara el garrotí). I justament avui, organitzat per la llibreria Synusia, hi haurà un petit “akelarre” de cant improvisat. I és que a la presència de la “bertsolari” basca Uxue Alberdi li seguirà una breu mostra de glosa amb Aurora Brullet, Esther Santos i Berta Llos (amb Laia Pedrol en l’acompanyament musical i Olga Prat i Plans com a “ponicana” -dinamitzadora-).

Catalunya i País Basc

Les terres basques i les catalanes s’agermanaran així des de la paraula cantada. Però també ho faran en clau feminista, doncs “Revers” és un assaig sobre el masclisme que parteixen les dones en el món del “bertsolarisme”. I un exercici d’anàlisi i apoderament feminista col·lectiu, a partir dels relats de les quinze “bertsolaris” que Alberdi ha entrevistat. “Realment, trenquen el silenci sobre la violència vers les dones en una cultura popular minoritària”, explica Jordi Panyella, editor de Pol·len. “A més a més ho fa basant-se en un marc teòric sòlid, citant autores com Joanna Russ, Mary Beard, Cèlia Amorós, Judit Butler, Mari Luz Esteban i Pierre Bourdieu”, afegeix Panyella. Al parer d’aquest editor Alberdi realitza una contribució fonamental: “Ella desgrana els mecanismes que alimenten les relacions de poder i dominació patriarcals dins d’un sector concret de la cultura i de l’esfera pública”.

22 patrons comuns

De fet, al seu assaig, Alberdi identifica i desenvolupa 22 tendències comunes. “Són patrons que operen en la submissió de la veu pública de les dones, dels seus cossos i les seves paraules”. Però també hi ha un revers optimista. “També revela les aliances estratègiques de les dones que, col·lectivament, s’obren pas en un món pensat, dissenyat i dominat per homes”, conclou Panyella, qui avui no faltarà a la glosada i presentació del llibre. Com la glosadora Olga Prat i Plans, entusiasta amb “Revers”. “Per mi, la seva lectura ha estat un mirall i el que succeeix al país Basc és extrapolable al que passa aquí”, sosté. “Ens passa a les dones cada cop que estem en un lloc d’exposició pública, no només a la glosa”, diu. I posa com a exemple que els homes jutgin en veu alta la forma en què les dones vesteixen. No és la primera connexió d’Uxue Alberdi (Elgoibar, 1984) amb Catalunya. I és que ja amb la seva novel·la “Jenisjoplin” va ser present fent gira per Barcelona. També havia estat present a la Fira Literal, en l’edició de 2021, presentant la traducció al castellà de “Jenisjoplin”, realitzada precisament per l’editorial Conssoni, on treballa la sabadellenca Munts Brunet. Avui, però, presenta Revers. Potser, alguns dels versos més agres.