Telèfon mòbil: un intrús al teatre?

Què és el darrer que fa una persona abans d’anar-se’n a dormir? I en despertar-se? Exactament: Apagar-lo. I l’endemà encendre’ l, consultar-lo immediatament. Dons sembla que sigui aquesta la mateixa pauta quan entrem a un auditori, sigui per veure teatre, màgia, circ o escoltar música. “Efectivament, i passa no només aquí a LaFACT, sinó a tot arreu. Encara més: sonen telèfons durant les funcions. Hi ha gent que encara ara no recorda que s’ha d’apagar”, explica el director, Adrià Fornés. Sense dubte, els telèfons ens han raptat l’atenció. Fornés s’escapa un segon del món cultural per il·lustrar-ho amb un exemple privat: “No fa gaire vaig quedar amb un amic per sopar i ell, abans de sortir de casa, em va enviar un WhatsApp: ‘Recorda que hem quedat allà, ens hi veiem directament, perquè deixo el mòbil a casa’. Quin gran aprenentatge vaig tenir”. Efectivament, vivim temps hiperaccelerats i hiperconnectats. I especialment està passant entre joves i adolescents, remarca Fornés. “Passeges per la Rambla i veus gent jove prenent quelcom a una terrassa de bar i estan tots callats mirant el mòbil”, posa com a exemple. “De fet, l’altre dia llegia que a una escola volen prohibir els mòbils. I em sembla un encert. El mòbil ha d’estar al nostre servei”.

“A les xarxes tot passa molt ràpid, però l’art té uns altres tempos”

Tanmateix, pot tenir la digitalització de la vida efectes interessants en la creació artística? “El que percebo es que tot passa molt ràpid, a les xarxes. I l’art te uns altres ‘tempos’, és un oasi. Entrar aquí i veure l’exposició de l’Agustí Penedès, que vam tenir fins la setmana passada, no és una experiència que puguis tenir mitjançant el mòbil. Entenc la xarxa com un canal d’informació, però no pot substituir l’experiència d’entrar a una sala d’exposició i veure uns quadres. Més que crear un contingut, les xarxes han d’informar”, sosté.

Hiperaccelerat

Ara bé, el món circula a tanta velocitat que el risc que les nostres paraules caduquin demà és elevat. “Potser el que dic és molt clàssic i d’aquí 10 anys he canviat el discurs perquè he vist les possibilitats que té!”, matisa Fornés. Però insisteix a limitar les xarxes, almenys per ara, a una eina per fer arribar continguts. En la seva justa mesura. “Una ballarina del PAR en Dansa va penjar un vídeo de l’actuació i un mes després tenia 1,2 milions de visualitzacions. Això és magnífic! Perquè al nostre auditori caben 733 persones”, conclou.