Qui va matar l'Elena Segura a la Plaça Vella?

Cultura i Espectacles

El joc d'investigació T-Crime planteja la implicació d'un grup d'empresaris, però encara no se sap qui va ser l'autor material de l'homicidi

Publicat el 17 de novembre de 2026 a les 17:29

El matí tardorenc del 7 de novembre del 1914 era fresc, però no de fred punyent. Ningú aliè a l’escena va veure res. Almenys, no consta enlloc la presència de cap testimoni directe, tot i que l’apunyalament va ser perpetrat a plena Plaça Vella, un diumenge al matí, a la sortida de missa a la basílica del Sant Esperit. Una dona va cridar “policia, policia, han mort algú!” en veure el menut cos estès a terra, boca amunt. Qui va matar Elena Segura, de 22 anys? El festival de novel·la negra Crim i Misteri va plantejar la resolució de l’assassinat simulat com a novetat del certamen d’enguany com un joc de pistes pioner, el T-Crime, en la resolució de la qual van participar 34 persones dividides en cinc equips.

Primer, el passat 7 d’octubre, es va teatralitzar a la Plaça Vella la troballa del cadàver. Durant un mes es van anar reunint pistes desgranades per l’organització del festival, Objetivo Más Letras. Durant el certamen, el 7 de novembre, es va donar a conèixer el grup guanyador: Les Inspectores del Fum. A l'Elena Segura la van matar per ordre d’un grup d’empresaris. Això és l’únic que se sap amb certesa. Es desconeix encara qui va ser la mà assassina, l’autor material de l’homicidi. La resta de detalls pertanyen a un final obert que segurament siguin part del joc de la propera edició del festival, la quarta, l’any vinent. Fins i tot  l’alcalde, Jordi Ballart, va oferir pistes en una xarxa social. Els vestigis estaven relacionats amb la història de Terrassa.

Una clau de ferro

Als crits a la Plaça Vella van acudir l’agent especial d’homicidis Dolors Ferran i l’inspector Martí. En el cos ensangonat hi havia un carnet d’obrera. Els agents també van intervenir un flascó de colònia que la noia portava en una butxaca i una Bíblia amb una nota dins: “La casa dels avis”, resava. La víctima portava penjada del coll una clau de ferro.

La morta era Elena Segura i Avinyó, soltera, de 22 anys, nascuda a Sant Pere el 1892, quan Sant Pere encara no pertanyia a Terrassa. A Sant Pere vivia encara la jove, filla d’Ernest Segura i Dolors Avinyó. Treballava al Vapor Aymerich des del 1911. Presentava tres ganivetades.

Quan l’Elena sortia de missa, uns individus la van abordar per demanar-li aquella còpia. Ella s’hi va ressistir. La van matar a punyalades.

En la primera setmana d’indagacions es van analitzar aquestes dades i les declaracions de quatre testimonis: uns familiars, l’encarregat de la fàbrica i Manuel García, el promès de l’Elena. En la segona, l’organització va enviar als grups d’investigadors la còpia de l’informe d’autòpsia i del realitzat en un laboratori per analitzar el flascó de colònia i la clau.

L’Elena estava embarassada. Els grups d'investigació van haver de presentar-se a la biblioteca del districte 6 per recollir un sobre amb més informació valuosa. A la tercera setmana de perquisicions es va saber que el 7 de novembre del 1908 havia aparegut una notícia, de rellevància per al cas, en una publicació: “La comarca del Vallès, el periódico de avisos y noticias de los distritos de Terrassa, Sabadell y Granollers”. Calia rastrejar hemeroteca, doncs. Els investigadors podien accedir al servei Trencadís, de la Diputació de Barcelona, per a aquesta comesa.

La noia no sols treballava per a la fàbrica de dilluns a divendres. Els dissabtes planxava roba al número 68 del carrer de Topete. A la notícia publicava podia figurar una personalitat que connectava les dues ocupacions de la víctima. Aquesta personalitat era l’arquitecte Lluís Muncunill.

L’Elena estava embarassada. Els grups d'investigació van haver de presentar-se a la biblioteca del districte 6 per recollir un sobre amb més informació valuosa

La nedadora Cristina Rey va facilitar pistes als grups. També ho van fer els escriptors Silvia Alcàntara i Vicenç Villatoro, i després Ballart. El 6 de novembre van subministrar-hi informació els novel·listes Rafa Melero, Mònia Bofill, Sònia Guillén i Nacho Herrero. La policia anava penjant vídeos amb proves. La unitat d’investigació va esbrinar que l’Elena i el seu promès, el Manuel, havien comprat uns bitllets amb la línia de vapors Tintoré per viatjar de Barcelona a Liverpool.

Ell era un espia industrial

Manel García era enginyer. I espia. Rebia diners dels propietaris anglesos de la patent Richard Roberts, marca per a la qual havia treballat abans d’arribar a Terrassa i que volia demostrar que a Terrassa es treballava amb una imitació dels telers Selfactina. En feien ús al Vapor Aymerich, però també a altres indústries. El Manel havia robat el plànol del teler de la caixa forta de la fàbrica on treballava l’Elena, a qui li va confiar el document. La víctima, que esperava un fill del Manel, va amagar el plànol a la caixa forta de la casa Matalonga, al carrer de Topete, on planxava els dissabtes. La parella tenia la intenció de viatjar a Anglaterra amb la prova a canvi de molts calers.

Quan l’Elena sortia de missa, uns individus la van abordar per demanar-li aquella còpia. Ella s’hi va ressistir. La van matar a punyalades. Segons els promotors del joc, els homicides treballaven per a un “ecosistema de tallers de construcció i reparació de maquinària tèxtil” que es guanyaven la vida copiant les patents i adaptant-les a las necessitats dels industrials terrassencs. Tots estaven perduts si l’Elena i el Manel escapaven amb la prova.

El flascó era un homenatge a Sílvia Alcàntara i la seva famosa novel·la “Olor de Colònia”. La nota a la Bíblia era una al·lusió de reconeixement a Vicenç Villatoro i el seu llibre “La casa dels avis”.

La clau de ferro penjada del coll de la noia assassinada obria la caixa forta de la casa del carrer de Topete. Continuarà.

Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google