"Ja estem sentint incertesa emocional, però necessitàvem parar”

Doctor Prats actua diumenge a la plaça Nova (18 hores), en el que serà el seu concert de comiat fins a la primavera de l’any 2025. Quines sensacions teniu els membres de la banda, en la vigília dels concerts de comiat? Tot i que tomaren en el futur, efectivament ens sentim a un dia del principi del final. I després de tant de temps... Fixa’t que mai hem estat un estiu sense tocar! Ja esteu fent un dol? Seguríssim. Tenim incertesa, emocionalment parlant. És que l’any vinent serà molt diferent, quan arribi la primavera no ens prepararem per sortir de gira. Però fins ara hem tingut molt poc temps per preparar els discos. I volíem trencar aquesta rutina. Necessitàvem fer un disc d’una manera diferent. Dieu adeu amb una mini-gira de quatre concerts una mica atípica. El disseny dels concerts de comiat ha estat molt orgànic. Sempre comences pensant a fer un comiat a Barcelona, però és el típic i la idea va evolucionar a descentralitzar-ho. I anar a les quatre demarcacions. Llavors vam pensar que nosaltres som molt del territori perquè hem fet concerts a tants de pobles i hem conegut tantes colles... Així que vam decidir descapitalitzar-ho i anar a municipis simbòlics per nosaltres. Quina peculiaritat té el concert de Cassà de la Selva? Volíem reinterpretar les nostres cançons amb ajuda d’una xaranga. El de Balaguer? Les famílies sempre ens han demanat fer “bolos” en acústic i en horari familiar no tan tard i juvenil. Aquí ho fem així. Reus? Hi portem un espectacle que fèiem abans, en què el públic es pinta les cares. I aquí a Terrassa? Acabem a casa, on tot va començar. I tindrem moltes col·laboracions d’amics músics, a l’escenari. Què ha aportat Doctor Prats a l’escena musical catalana? Nosaltres venim del mestissatge. I diem que l’estil no és l’important, sinó la cançó, la forma en què la vesteixis. Som un grup festiu, que s’ha inspirat en festivals com Lollapalooza (dels Estats Units) i el Primavera Sound. Així que cap al 2016 anem incorporant estructures electròniques: sintetitzadors, bases electròniques, “electro-swing”, “sub-stape”... I la gent diu “però que estan fent aquests?”. Crec que la nostra aportació és això: fer de porta d’entrada de l’electrònica als ritmes mestissos. I al “mainstream” de la societat quins valors li heu intentat transmetre? No sé si tenim influència en la societat, però en algunes persones sí que sabem que els ha afectat molt positivament la nostra música, pel que ens han dit. Gent que s’ha despertat del coma escoltant una cançó nostra. Gent per a la qual els nostres discos han estat una banda sonora per superar la depressió que patien. I això ens motiva moltíssim. ‘Jolín’, ha servit molt més del que ens pensàvem. Perquè tenim un missatge positiu. I un missatge sempre en català. És la nostra llengua. Ens hem de creure que som un país. Cal normalitzar el fet de cantar en català. Ens ho hem de creure molt més, de fet! I a nosaltres crec que ens ha quedat clar que fent música en català es pot arribar molt lluny. Nosaltres, de fet, vivim d’això.