Actor, cantant, ballarí... Fred Astaire va ser un polifacètic artista caigut ara, potser, en l’oblit. No debades, va morir l’any 1987. Tanmateix, un racó de Terrassa encara el recorda. Una sala batejada amb el nom del nord-americà
Fred Astaire i que ha estat històricament vinculada al Coro Vell.
Efectivament, visitem la sala de festes “retro” del
carrer de la Rutlla. Avui no pas per veure un concert o fer una ballada, que tampoc no en falten: ja han publicat la programació fins a l’abril, amb cites com la més propera: el concurs de
disfresses per Carnestoltes, el propvinent 10 de febrer.
Avui, però, la sala no és musicada sinó cinematografiada. Esdevé l’escenari del rodatge de la sèrie “
Èxtasi”. O millor dit, del seu “teaser”. “És com un tràiler, de prova, que durarà entre 2 i 4 minuts”, explica
Sílvia García del Pozo, ajudant de direcció. “Llavors serveix per anar a fires i mostrar-la a productores i distribuïdores, per si els agrada i volen finançar el projecte”, afegeix. Estem parlant de fires com Iberseries, Conecta Fiction&Entertainment...
[caption id="attachment_526413" align="aligncenter" width="700"]
La Fred Astaire / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
De l’ESCAC
De fet, es tracta d’un projecte col·lectiu d’una vintena d’estudiants actuals i antics de l’ESCAC. I més concretament, impulsat gràcies a la iniciativa Laboratori Òpera Prima de l’ESCAC. Un grup transversal en el qual hi ha encarregats de direcció, de fotografia (les càmeres, la llum), del departament d’art (l’attrezzo, la decoració, vestuari, maquillatge...), del departament de producció, de so...
El rodatge va tenir lloc dimarts i dimecres a la discoteca del carrer de la Rutlla. “Buscàvem un espai tipus discoteca, d’ambient dels anys vuitanta...”, explica Sílvia García del Pozo. Aquí s’ambienta una història escrita per
Marina Wagner i Lucia Malvido. “Recreem una festa d’empresa amb gent normal. Volíem que es respirés allò que es veu al carrer, que fos costumista”, explica Malvido.
[caption id="attachment_526415" align="aligncenter" width="700"]
La Fred Astaire / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
“Tanmateix, al principi teníem bastant por. Perquè necessitàvem prou gent de figurants, pel rodatge, afegeix”.
Mentrestant, actors i figurants roden una escena al pis superior. “Vinga, no mireu a càmera!”, crida la directora Marina Wagner.
“Te-re-sa, Te-re-sa!”, criden tots de cop. “Et sembla si fan veure que estan més borratxos?”, li demana una ajudant. “No, el to està bé, que aquí encara se suposa que mantenen la compostura”, respon Wagner.
“Una mica punky”
“No tinc cap dubte que es vendrà a alguna productora, és una bomba”, vaticina entusiasta l’actriu principal,
Goizeder Blanco (qui fa de Teresa). “D’acord, és cert que costa una mica perquè és una sèrie punky, amb personalitat, com ha de ser”, afegeix.
L’actriu basca també reivindica l’autoria femenina del projecte. “Està escrit i dirigit per dones joves. I en aquest sector hi ha molt de
paternalisme, sembla que a les dones se’ls hi doni permís per liderar els projectes”, enraona Goizeder Blanco. “Com si els homes estiguessin pensant: Mira, ja venen aquestes nenes a jugar a fer de cineastes”.
[caption id="attachment_526416" align="aligncenter" width="700"]
La Fred Astaire / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]
S’acaba el descans i escuren els sandvitxos a la improvisada sala d’esbarjo. Tornen a escena: “Te-re-sa, Te-re-sa!”.
“Hem escalfat per perdre la vergonya”
La setmana passada van fer una crida (també per via del
Diari de Terrassa) per trobar figurants per al rodatge. S’hi han presentat una vintena de persones, com ara
Pol Rovira. “Ha estat bastant fàcil, perquè el ‘feeling’ ha estat guai. Ens han fet una tècnica d’escalfament, per deixar-nos anar i perdre la vergonya”, explica, per a qui era la primera vegada en un rodatge.
Però no va ser el de
Matilde Grau, que ja havia estat gravant “Los herederos de la tierra”, de Netflix. “Bé, però només sortia cinc segons”, diu rient. “Però és igual: passes de la timidesa inicial a estar desfermat”.
