Nadia Hafid, premi Finestres de còmic

El Premi Finestres de Còmic en català ha estat enguany per “Mala olor” de Nadia Hafid (Terrassa, 1990). El jurat estava format per Jordi Canyissà, Núria Tamarit, Adrià Turina, Lluïsa Pardo i Montserrat Terrones. Tots ells van decidir premiar per unanimitat una història de caràcter social de rabiosa actualitat que interpel·la el lector de forma directa sobre el món i el convida a reflexionar-hi. Ho fa, tot plegat, a través d’un llenguatge innovador i contemporani. La il·lustradora i dibuixant terrassenca es va mostrar orgullosa de poder entrar a formar d’un dels catàlegs més “prestigiosos” del país, a banda d’haver pogut publicar la seva tercera obra en la seva llengua materna, el català. Tot i això, va voler deixar clar que “lamentablement” la majoria d’autors no “poden viure” del seu art, i que molts han de treballar en allò que realment els agrada durant el seu temps lliure. “Tinc molts companys que no es poden dedicar al dibuix com a professió principal”, va denunciar la terrassenca. “Mala olor” és el tercer còmic que publica aquesta terrassenca de 33 any, que va començar en el món dels fanzins i s’ha consagrat ja com una de les autores joves de referència del món del còmic català. Els seus anteriors treballs també van ser premiats. Amb el primer, “El buen padre”, va guanyar el premi de l’associació de crítics ADCCómic en la categoria d’autora emergent. Destacava pel seu grafisme experimental i rupturista, pel tractament dels espais i també per la reivindicació del gènere autobiogràfic. La seva il·lustració manté el caràcter particularment intens i punyent.

De “Chacales” a “Mala olor”

La il·lustradora terrassenca va ser guardonada el novembre de l’any 2022 per “Chacales”. Va ser en la trenta-tresena edició dels premis El Ojo Crítico, concedits per Ràdio Nacional d’Espanya. A “Chacales”, Hafid barreja un estil molt personal amb temes inevitablement universals. És la seva la veu d’una generació marcada per la frustració i la precarietat. La transició de “Chacales” a “Mala olor” manté el minimalisme gràfic i una narració sempre intensa i plena d’emoció. D’altra banda, el Premi Finestres de Narrativa en català va ser per a Irene Solà (Malla, 1990), amb l’obra “Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres”. Pel que fa al Premi Finestres de Narrativa en castellà, va recaure en Andrés Barba (Madrid, 1975), per la seva novel·la “El último día de la vida anterior”.