Els veterans bufen 30 espelmes per la Cava

Encara queda una setmana i escaig perquè arrenqui el Festival de Jazz. Així que podríem pensar que la voràgine encara no ha arribat entre bambolines del Club de Jazz... Meeh. La teoria fa aigües. És justament aquests dies en que les oficines del Club treuen fum, tancant l’arribada dels artistes internacionals i altres serrells de logística. I si no en tenien prou (de brou), dues tasses: Aquest cap de setmana celebren la festa del seu 30 aniversari. Dissabte ho podran dir: “Tal dia com avui...”. Però de 1994. Era llavors, un 24 de febrer, quan inauguraven la Nova Jazz Cava. I alguns d’aquells veterans tornen a l’escenari aquest dissabte, com ara els mítics Josep Ma Farràs i Adrià Font, trompetista i bateria respectivament. Serà a partir de les 23 hores, en el concert batejat com “Cinc de Jazz”. Estaran acompanyats de Guim Balasch Garcia (saxofonista), Xavier Algans (piano) i Xavi Castillo (contrabaix). Si bé l’entrada té un cost de 15 euros, serà gratuït per als socis del Club de Jazz. Prèviament, a les 22 hores, hi haurà una altra actuació, en aquest cas aportant el contrapunt intergeneracional. I és que el (molt) jove saxofonista Jan Julià puja a escena juntament amb els músics emergents Saül Andreu (a la trompeta), Quim Anglada (saxo), Biel Roca (piano), Èric Elias (contrabaix i baix elèctric) i Oriol Ventura (bateria). Serà en el “Roy’s Tribute, en homenatge a Roy Hargrove , desaparegut el 2018 amb només 49 anys. Hargrove va tenir un reconeixement especial a Terrassa, que fou guardonat amb el Premi Jazzterrasman 2010. Deixeble de Wynton Marsalis, posseïa la capacitat de viatjar des de la tradició cap al funk i al hip-hop, reconeixent influències de gospel, soul i latin jazz.

Jam-Session

I encara hi haurà més contrapunt intergeneracional, pels “veterans”, durant tota la setmana prèvia. I és que el dijous és la nit “gamberra” amb la jam-session setmanal, que en aquesta ocasió estarà dinamitzada per “Roc and The Supremacy of Sensibility”. Els seus integrants son 5 joves estudiants de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Està liderat pel trompetista i compositor terrassenc Roc Rodríguez. Tot i que és una agrupació sorgida per a l’ocasió, s’albira un projecte de futur. El propi Roc Rodríguez respon lacònic: “Només els somnis son veritat”. Tots cinc amb aire sorneguer, opinen sobre com veuen la formació que acaben de muntar. “Si els soc sincer, en un principi no donava un duro per aquest grup, però haig de dir que -per a la meva sorpresa- el procés va acabar per fer-se amè i opino que quant al desenllaç, es tracta d’un resultat gratificant” explica el bateria Alberto Manrique. Mentre que el contrabaixista Eloi Peralta apunta: “És difícil saber en quin punt ens trobem ara com ara, però soc conscient de l’evolució que hem dut a terme tots plegats”. I tampoc li manca un punt de disruptivitat que es demana: “Voldria saber on van els ànecs de Central Park quan arriba l’hivern”. En paraules del pianista Miquel Rodríguez, “hi ha sensacions emmascarades que es desdibuixen suaument i d’altres que es presenten amb més claredat que mai”. I el saxofonista Pau Lladó remata: “Tocar entre amics sempre ho fa encara més divertit”.