LaFACT estrena una sala permanent dedicada a l’artista Romà Vallès

No és la sala més gran que es pot trobar a l’edifici de LaFACT Cultural. Ni ho pretén ser. Però està situada al bell mig de l’edifici, connectat amb el vestíbul i sota la influència dels quatre frescos de Joaquim Torres-García (del qual l’any vinent es celebren els 150 anys del seu naixement). Una ubicació de categoria per aquest nou Espai Romà Vallès, la nova sala expositiva que LaFACT ha inaugurat recentment i que ahir va acollir el seu primer acte oficial: la presentació d’un llibre commemoratiu del mateix artista, Romà Vallès (Barcelona 1923-2015). Vallès ha estat un dels grans pintors informalistes i de l’expressionisme abstracte del segle XX català i la seva figura és especialment apreciada a LaFACT Cultural. De fet, Vallès, introductor de l’informalisme i l’abstracció a Catalunya, va cedir 680 obres del seu arxiu personal a LaFACT. “Aquest nou ‘Espai Romà Vallès’ neix de la necessitat d’apropar més als visitants l’obra de l’artista, ubicada ara una sala adjacent al vestíbul per on hi passen anualment més de 100.000 persones”, explica el director de LaFACT, Adrià Fornés. [caption id="attachment_539984" align="aligncenter" width="700"] Entrada a la nova sala expositiva permanent / NEBRIDI ARÓZTEGUI[/caption]

2023: Any Vallès

De fet, l’any 2023 va ser declarat l’Any Vallès, a LaFACT. La peça grossa va ser la gran retrospectiva que li van dedicar al desembre (el dia 16 hagués fet 100 anys). Comissariada per Joan Gil, va aplegar més d’un centenar de quadres del pintor barceloní. L’Any Vallès s’havia de culminar amb l’obertura del batejat com Espai Romà Vallès. Les activitats d’aquest espai es dinamitzen a través d’una comissió de seguiment, formada pel mateix Adrià Fornés, així com Joan Gil, Sílvia Muñoz, Conxita Oliver, Ricard Planas i Bel Vallès (filla de l’artista). La importància històrica de Vallès és superior a la seva fama en la Catalunya actual, sosté Ricard Planas. “Per exemple, Antoni Tàpies no existiria sense un ecosistema de pintors informalistes, com Argimón, Guinovart Ray Pola i el propi Vallès”, sosté. Encara més: “Tàpies va ser el més reeixit, però Vallès no li va curt”. El motiu pel qual el seu reconeixement –en l’àmbit popular– no és més ample podria derivar-se del fet que va dedicar bona part de la seva carrera a les pràctiques educatives, posant més èmfasi en l’educació del jovent i no tant en la difusió de la seva obra. I ha deixat escola. Ara mateix, La pedrera de Barcelona acull una exposició de ceràmica del polifacètic Miquel Barceló. Aquesta “etapa blanca” del felanitxer, molt matèrica, podria ser el ferment per a una generació més moderna, la qual va beure de Romà Vallès i altres informalistes. Igualment, Sílvia Muñoz creu que és una magnífica oportunitat “per fer-li guanyar visibilitat i vincular-ho amb Terrassa”. La sala és una primera passa. No és la més gran, però no és pas l’objectiu. És una sala amb vocació de permanència, l’epicentre des del qual ampliar els límits del possible. Vallès en pot petit.

Catàleg de la seva obra

A més a més, també s'ha presentat el llibre publicat per LaFACT (amb el suport de la Fundació Lluís Coromina i la Generalitat), que recull les obres més significatives de les onze sèries que engloben la trajectòria de Romà Vallès. Inclou reproduccions de gran i petit format d’obres de Vallès acompanyades de textos dels historiadors i crítics d’art Joan Gil, Sílvia Muñoz, Ricard Planas i Conxita Oliver.  El llibre té un cost de 15 euros i es pot adquirir a la taquilla de la Factoria Cultural.