Recuperant les cobles “queer”

No serà difícil que el lector conegui la tonada d’“Ojos verdes”, la cèlebre cobla de Concha Piquer. “El que la gent quasi mai sap és que no era un la història d’un home i una prostituta, sinó un prostitut home”. El matís és de Marcos Uroz (Terrassa, 1999), qui està recuperant el folklore andalús de la copla i el flamenc per experimentar amb ell en la Terrassa de 2024. “És un folklore que semblava més adreçat a un públic de dretes, potser taurí, associat a l’Espanya profunda... I nosaltres el que volem és portar-ho a un altre públic, sense fer-li un rentat de cara”, sosté Uroz.

Neofolklore

Una mena de “neofolklore” que podria acostar-se a la línia de Rodrigo Cuevas, qui també reivindica el cant tradicional i el seu caràcter transgressor. Perquè, de fet, les coples han tingut sempre un component “queer” que potser ha passat desapercebut. “Moltes estan compostes per artistes homosexuals”, sosté Uroz. De fet, en el seu repertori d’avui vespre, musicaran poemes de Federico Garcia Lorca i cobles de Manuel Quiroga i Miguel de Molina. De fet, tot el repertori està composat per versions. “Nosaltres les adaptem i arrangem al nostre aire”, diu Uroz. De forma que algunes semblen més una buleria per a quintet de jazz, d’altres són més tonadilleres, d’altres més en línia del flamenc... I tot barrejat amb el jazz, d’estil har-bop i bi-bop. Ho farà de la mà dels músics Joan Martí (saxo), Vicente Marín (piano), Miquel Casanova (contrabaix) i Pau Gurpergui (bateria).

De família andalusa

A tots ells els va plantejar Uroz, fa un temps, la possibilitat de fer aquesta fusió. I és que a Uroz, de família andalusa, li ve en els orígens. “El meu avi feia ‘cante jondo’ i la meva àvia era coplera, tot i que mai s’hi van dedicar professionalment”, recorda. I malgrat que el portés dins, fins llavors s’havia concentrat en el jazz i en el swing. “Sentia certa inseguretat de portar la copla a l’escenari. Però llavors em vaig atrevir”.