Del "barco de la Juana" a l’hípica de l’Egara: Totes les Terrasses

És incompatible la vida a la Cogullada a l’entorn del “barco de la Juana” i la presidència de la secció d’hípica de l’Egara? La pregunta -tant suggeridora- la llença Vicenç Villatoro en el pròleg d’aquestes memòries. Donem per entès que no és, d’incompatible. Ni tampoc l’ambient cultural dels Amics de les Arts amb l’asil Busquet. I així ho demostren les pàgines de “La mesura del món”, el llibre de memòries que Alba Guiu Farrús acaba de publicar (tot editat per la Fundació la Torre del Palau). I així mostren totes les ciutats que poden cabre en una ciutat. “Totes les terrasses -i alguna més- que ho poden cabre a terrassa”, en paraules de l’escriptor Vicenç Villatoro. No ha estat pas el prologuista per casualitat, ja que aquesta autobiografia neix en el curs de literatura autobiogràfica de l’entitat Cetres: Villatoro n’era el professor i Guiu Farrús l’alumna. Llavors va arribar la pandèmia de la Covid-19. Però l’alumna va seguir amb el seu projecte, fins que el professor, un cop llegit el manuscrit, li va contestar: “Tenen un interès diguem-ne general, més enllà de la transmissió de la memòria en l’estricte àmbit familiar”.

Massallé: “D’interès general”

Dit i fet, La Fundació Torre del Palau ha publicat aquest escrit en la seva col·lecció “Els llibres de Terrassa”. El seu president Màrius Massallé explica: “Si bé ha viscut fora de Terrassa durant etapes, ha fet la major part de la vida aquí i a Matadepera. Sembla mentida que hagi viscut i coneguts tants ambients diferents”. Diferents... I interessants. Fet que va portar l’editor a veure la pertinència de publicar-ho. “Una memòria individual, familiar... que passa a ser col·lectiva”, explica Villatoro al pròleg.

Guiu Farrús: “Em sap greu”

Tot i que, eminentment (i inicialment) és una carta. La carta que escriu una mare (Alba) a la seva filla (Susanna) i la seva neta (Janet). “Jo tinc records dels meus pares, però en voldria tenir més i em sap greu ara no haver-lis-hi preguntat quan podia”, explica Guiu Farrús a l’inici de les memòries. “Què en podreu saber vosaltres d’ells, si jo no us ho explico? Què en podreu saber, de mi mateixa, si teniu algun dia la mateixa curiositat que en tinc jo d’ells?”. Una dada ajuda a contextualitzar aquesta necessitat de comunicació: la filla Susanna va marxar a viure a Suïssa i allà va néixer directament la neta Janet. “El món s’ha fet més gran, ha portat noves migracions i fet que moltes famílies creixien separades”, afegeix. Tanmateix, la seva pròpia història també viatja amb les maletes de la migració. La seva família va abandonar Múrcia l’any 1912 (del poble de Mazarrón), per motius econòmics, camí de Catalunya. Després d’instal·lar-se a Palamós i posteriorment a Lleida (on Guiu Farrés va néixer) amb pocs anys es va traslladar a Terrassa, ciutat d’on realment se sent.

Lluís Tarín: “Amb fruïció”

El farmacèutic Lluís Tarín, present a l’acte de dimarts passat a LaFACT Cultural, sosté: “La presentació d’un llibre sempre és un goig, especialment si és el llibre d’una amiga”. I aprofundeix sobre el seu vincle: “L’Alba i jo ens vam conèixer al tren de baix, quan ella baixava a Barcelona a treballar a l’estudi d’un arquitecte i jo a la universitat. I d’això fa molts anys, més de mitja vida, la que constitueix part de la seva obra, que he llegit amb fruïció perquè també forma part de la meva”.