Francesca Tandoi (Roma, 1984) va començar a tocar el piano amb 12 anys, i no ha parat de fer-ho. Es va formar al Conservatori Reial de l’Haia i a Rotterdam. Ha tocat al Lincoln Center, entre altres escenaris internacionals de prestigi. A banda de les seves col·laboracions amb artistes com Scott Hamilton, Lewis Nash, Snarky Puppy, Stefano Bollani o Darius Brubeck, ha publicat set àlbums com a titular des del 2014. Veient-la tocar, lliscar les mans sobre les tecles, ara reconcentrada però somrient, ara amb mirada expandida, és difícil saber si es mou més amb 42 anys que amb aquells 12, o 14, o 20. Entusiasta, s’incorpora com un ressort a ritme de swing. Francesca Tandoi és pur vigor de mal seient i aquest divendres (21.30 hores) debutarà a la Nova Jazz Cava amb Stefano Senni al contrabaix i Pasquale Fiore a la bateria. El seu concert serà l’únic a Catalunya de la gira del Francesca Tandoi Trio, que recalarà a París, Viena, Utrecht, Luxemburg, Polònia, Suècia, Suïssa i, per descomptat, a Itàlia.
L'entrevista
Debutes a la Nova Jazz Cava. Tens moltes referències sobre aquest lloc i sobre el Festival Jazz Terrassa? Què esperes de l’atmosfera particular d’aquest escenari? Sempre he sentit parlar de la Nova Jazz Cava i del Festival Jazz Terrassa perquè sé que és un festival històric i el club és un lloc realment especial per on han passat moltíssims grans artistes. Per tant, a Terrassa m’espero una atmosfera molt calorosa amb molts apassionats del gènere. Tinc moltes ganes de trepitjar aquest escenari tan prestigiós.
Et presenten com una de les pianistes més aclamades del jazz europeu i com una “rising star”, una estrella emergent. Com vius aquestes definicions? Segurament em fa il·lusió. Visc aquestes paraules amb molta gratitud, però no hi dono massa pes perquè llavors hi ha el risc de deixar-se influenciar per etiquetes que, en realitat, no defineixen de debò el recorregut artístic. Per a mi, el més important és continuar creixent sempre i mantenir la curiositat i l’honestedat en la música.
Quina és la proposta del teu grup per a aquest divendres a Terrassa? La proposta serà una barreja entre temes originals i grans clàssics del jazz. De fet, amb aquest trio acabem d’enregistrar un nou disc per al segell Fresh Sound —una discogràfica de la zona, de Barcelona, i molt important—, així que presentarem sobretot el repertori d’aquest nou treball. El disc, a més, inclou un quartet de corda i és un recull de composicions originals meves, tot i que per al concert integrarem també alguns grans clàssics i estàndards.
"A Terrassa m’espero una atmosfera molt calorosa amb molts apassionats del gènere"
Et presentes amb un trio de jazz. Què t’agrada d’aquest format tan essencial? El trio és la formació que fa més temps que tiro endavant. És una de les formacions que dona més llibertat però que, alhora, està més exposada perquè no té “refugis”. Cada elecció és molt evident i cada músic té una responsabilitat enorme en el so de conjunt. M’agrada perquè permet una interacció molt profunda i una gran flexibilitat entre tots els membres de la banda, tant a nivell rítmic com harmònic.
Quines són les teves influències més importants en el gènere? Tots els músics amb qui he tingut contacte, ja sigui a través dels discos o en persona, m’han inspirat molt. He escoltat molts grans pianistes de la tradició com Paolo Scarpi, Wynton Kelly, Red Garland i molts d’altres. Cadascun d’ells m’ha deixat alguna cosa: el sentit del swing, el so, el lirisme o la relació amb el trio. El meu propòsit és ser sempre jo mateixa i fer sortir la meva pròpia veu, malgrat que la influència d’aquests grans gegants es noti sempre.
"El jazz no és una cosa fixa; canvia contínuament perquè viu a través de les persones que el toquen"
Combines la teva activitat d’intèrpret amb l’ensenyament. Com aconsegueixes conciliar-les i com interactuen entre elles aquestes dues dimensions? Per a mi són dos aspectes molt lligats. L’ensenyament m’obliga a reflexionar sobre el que faig d’una manera més conscient, mentre que l’experiència en directe ho manté tot viu i real. No sempre és fàcil conciliar-les logísticament, però a nivell humà i artístic es nodreixen mútuament.
- La pianista actuarà a Terrassa en format de trio
En els últims anys hem vist cada vegada més dones al capdavant dels seus propis projectes. Com veus aquesta situació en general? Penses que s’han fet progressos o que encara queda molt camí per recórrer? Segurament s’han fet progressos i és bonic veure cada cop més dones amb una veu artística forta i reconeixible. Aquest món està ple de músics increïbles, però al mateix temps crec que encara queda camí per recórrer, sobretot pel que fa a les oportunitats. És important continuar treballant en la qualitat i en la llibertat expressiva sense sentir-se mai definida pel gènere.
El lema del festival d’aquest any és “What is jazz?”. Com el definiries tu? Per a mi el jazz és un llenguatge, però també una manera d’estar dins la música. El jazz és escolta, interacció, risc, tradició i llibertat alhora. No és una cosa fixa; canvia contínuament perquè viu a través de les persones que el toquen.
