Més que un concert
Cultura i Espectacles
Crítica del concert de Play The Game (d'homenatge a Queen) a LaFACT Cultural
- Més que un concert
ARA A PORTADA
-
Terrassa "Terrassa Val Molt!" torna per Nadal amb 57.600 vals a meitat de preu: “Quan comprem, estem invertint en la nostra ciutat” Pilar Màrquez
-
Terrassa El fenomen "GTA VI" conquereix Terrassa: “Si no és una barreja entre la Capella Sixtina i la Mona Lisa, m'emprenyaré” Lucas Jiménez | Joan Muñoz
-
-
Terrassa L’espai per a l’economia social a la Muntanyeta, en revisió: “Avancem en altres línies i aquesta, repensem-la” Pilar Màrquez
-
Terrassa El PSC apel·la a la mobilització del vot progressista per evitar "un retrocés" el 29-N Arnau Fort
Publicat el
31 de març de 2025 a
les 18:08
Anys noranta. Walkman i auriculars. Sonava el casset dels grans èxits de Queen a tot volum mentre caminava per l’avinguda de l’Abat Marcet de camí a l’entrenament. Gairebé no sentia els cotxes que hi circulaven. Aleshores, Freddie Mercury ja havia mort, però la seva llegenda continua ben viva per a la nostra generació. Aquest és el record que em va venir al cap dissabte a la nit a Terrassa. La banda tribut de la Reina, Play The Game, va omplir l’auditori de LaFACT de nostàlgics fans de Queen.
El públic es va entregar des de la primera nota de “One Vision”, amb el qual el grup va obrir el concert. A partir d’aquest moment, gairebé dues hores de clàssics de la banda de manera gairebé ininterrompuda. Vam viure moments de tota mena, sempre liderats pel vocalista Nacho Rosselot, en el paper de Freddie Mercury. L’interpretava tant pel que fa a la veu com en la seva manera de moure’s i també, perquè no dir-ho, amb el seu carisma. Ell va ser el conductor d’una nit que es va portar per èxits que fluïen –com es diu ara–: “Bohemian Rhapsody”, “I Want To Break Free”, “The Show Must Go On”, “Who Wants to Live Forever”...
Sobtava, però, gaudir d’un concert assegut a la butaca. Per això, una vegada s’acostava el final i la gent s’havia tret la vergonya de sobre, Nacho Rosselot va cridar: “No vull veure ningú assegut a la cadira”. Així, mentre sonava “Another One Bites the Dust”, els espectadors es van alliberar fins al final del concert.
Els bisos van ajudar a augmentar l’eufòria. “We Will Rock You”, “We Are the Champions”, “Friends Will Be Friends” i “Somebody To Love” hi van posar la cirereta. Una nit per recordar. No és estrany, doncs, l’èxit de Play the Game, que és considerada una de les bandes més completes de tribut a Queen de l’Estat.
Una reflexió final sobre els grups de tribut que s’han convertit en una opció consolidada en la programació de LaFACT. Queda clar que per a certes generacions, això és més que un concert.
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google
Notícies recomenades
-
Cultura i Espectacles
L'humor negre de David Suárez: "No és apte per a tothom"
-
Cultura i Espectacles
Un humanoide et parla a Terrassa: "Et van fer mal?"
-
Cultura i Espectacles
Un mestre d'orgue al temple
-
Cultura i Espectacles
Ella i el seu quartet poden barrejar Duke Ellington i Massive Attack
-
Cultura i Espectacles
Unes escales de Terrassa contenen part de la selva amazònica
-
Cultura i Espectacles
Qui va matar l'Elena Segura a la Plaça Vella?