Un esclat ocre que és desert conquistat pel plàstic a Almeria, un abocador suggerit en un poble mariner... Josep Antoni Porcel exposa a la Sala Paüls de Terrassa una selecció de la seva sèrie “Colors i sensacions del Mediterrani”, en tècnica mixta de la qual resulten colors impactants i textures que conviden a múltiples interpretacions.
Les cases d’un poblat se siluetegen en la part superior del quadre, i en la central, de dalt a baix, s’obre una mena d’abocador pel qual es precipita el que sembla ser una muntanya de residus. Tot plegat, amb preeminència del blau, en taques, en presències albirades. Aquesta és una de les 17 obres de Josep Antoni Porcel que exhibeix la Sala Paüls aquests dies en una selecció de la sèrie “Colors i sensacions del Mediterrani”. És una mar destil·lada en abstraccions substanciades en tècnica mixta, acrílics sobre tela o fusta.
Josep Antoni Porcel (l’Hospitalet de Llobregat, 1953) va estudiar a l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Terrassa ja de gran, a partir del 2015, en una experiència, diu, “de reciclatge”. Gabriel Verderi va ser professor seu: “Em va ajudar a trobar el meu llenguatge personal”, diu Porcel. Informàtic i expert en màrqueting, pintava a estones lliures, però com si es tractés d’una segona professió. Ho feia des dels 14 anys, transitant molts territoris: “Vaig passar per l’hiperrealisme i el cubisme, amb molta llibertat, precisament perquè no m’hi dedicava de manera professional”.
“Sempre cal trobar un motiu per lligar-les i exposar-les cap enfora”, explica l’artista
Veí actualment de Sant Quirze del Vallès, va viure més d’una dècada a Madrid, on va exposar molt. Ara presenta una recopilació de la seva nova sèrie a la Sala Paüls, on el poblat mariner amb escombraries i la resta d’obres romandran fins al 30 de juny. El seu art s’inclou en l’abstracció, però les obres guarden una connexió entre elles perquè, segons l’autor, “sempre cal trobar un motiu per lligar-les i exposar-les cap enfora, facilitant una vinculació amb l’observador”. L’art abstracte no ha d’estar renyit amb aquest nexe que permeti a l’espectador “pensar en les sensacions que li transmet l’obra, que cadascú pot interpretar a la seva manera i segons la seva pròpia experiència; en aquest cas, amb la mar”.
- Obra de Josep Antoni Porcel exhibida a la sala
- Nebridi Aróztegui
Són treballs que s’inscriuen amb intel·ligència al deixant de l’art contemporani “que renuncia al naturalisme per indagar el símbol, trobant sempre matisos evocadors que capturen l’interès de l’espectador”, segons adverteix Jordi Paüls, responsable de la sala, qui destaca “el domini del color, l’espai i l’equilibri” en unes creacions que configuren “un mix potent” i transportador a l’obra de grans mestres de la pintura catalana. És el cas de la poesia visual de Guinovart, però també de l’abstracció “lírica i continguda” de Ràfols-Casamada, i del trencadís de Gaudí. I del constructivisme de Torres García.
Porcel (1953) va estudiar a l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Terrassa
Les evocacions prossegueixen amb Matisse, segons Paüls, i amb la intensitat cromàtica de Gauguin o les pinzellades i composicions de Cézanne. Potser hi apareixen també fragments de Jean-Michel Basquiat. Ningú escapa a les influències o les inspiracions, o els indicis de preferències, sovint només útils per situar (o també, constrènyer) una obra: Porcel desprèn un estil propi, descriptiu i molt elaborat que, com subratlla Paüls, és capaç d’unir el color i l’aroma del Mediterrani “amb sensacions de la ment”.
La galerista Eva Cunill posa de manifest que en Porcel, pintor “de corrent abstracte i ric paisatge cromàtic”, conflueix “allò vist i allò imaginat, allò viscut i allò que desitja viure”. L’artista “explora formes, colors i textures visuals per crear una cal·ligrafia personal”, transmetent missatges de denúncia, maltractament, aigua o terra. Un dels quadres, amb un esclat ocre, evoca “la conquesta del desert a Almeria, el pas del terreny erm a la mar de plàstic”, explica Porcel.
