Instal·lar 40 obres d’art en un espai de tot just 30 metres quadrats ja constitueix en si una obra d’art. Però darrere de tot plegat hi ha un artista, Jordi Paüls, el responsable de la Sala Paüls, que fins al 4 de gener del 2026 exposa aquesta quarantena de peces en la seva Col·lectiva Nadal 2025, amb quadres, escultures i fotografies de variats estils i generacions.
La mostra va ser inaugurada aquest divendres passat i serà visitable els dimarts, dimecres, divendres i dissabtes, de 19.30 a 21 hores, i els diumenges, de 12 a 14 hores, en una sala, situada en el número 18 del carrer de Salvador Busquets, que llueix un repertori de registres, tècniques, colors, disciplines i conceptes tan ric com ho és l’escena artística local. En ella conviuen obres d’autors terrassencs o estretament vinculats a la ciutat. L’exposició compta també amb un quadre del recordat Sr. Edi: el collage “Verge del Cogombre”, una modalitat que Eduard Torres va conrear malgrat ser més conegu pels seus dibuixos satírics.
L’exposició Col·lectiva Nadal 2025 va ser inaugurada divendres passat a la Sala Paüls, al barri de Vallparadís, amb obres de 37 artistes
“És laboriós, però al mateix temps divertit, compondre l’exposició i veure finalment com ha quedat”, comenta Jordi Paüls mentre assenyala algunes de les peces exposades en un mostrari que va d’una escultura de Toni Badrinas realitzada amb vèrtebra de vaca, dent de cocodril i fusta, materials amb els quals va elaborar el “Caganer universal”; fins a la pintura hiperrealista “Per molts anys!”, de Montse Baucells o la peça de dibuix i aquarel·la de Robert Cabeza titulada “Albarada a la punta de s’Agulla des de l’ermita de Sant Francesc” o una escultura d’alabastre, “Medussa”, de Joan Carraminyana. O la pintura de l’especialista sketcher David Chaler que representa a la seva peculiar manera el convent de Sant Francesc, o la pintura i encolats de Santi Coll, “Harmonia”,
- Assistents a la inauguració i, al fons, el "Semàfor" d`Octavi Intente
- Alberto Tallón
Unes peces úniques de terracota, “Figures del món del teatre, dansa, òpera i circ”, de Jordi Estivill, comparteixen espai amb una pintura d’acrílic sobre tela de Guillem García, “Osaka”, al costat de l’oli sobre tela “Camí de cavalls”, de Víctor García, i una composició pictòrica de Luisa González Corrales. Miquel Basagañas hi aporta una obra ceràmica, “El risc de viure”, mentre que Maria Antònia Campins exposa el seu gravat “Finestra”. Un altre gravat, “Coltells”, és obra de Cristina Capella.
Montse Esteva plasma en blaves i liles la seva visió natural en aquarel·la de “Arbres” mentre Assumpció Gonzàlvez contribueix a la mostra amb “Tot caminant”, un llibre d’art, format que també utilitza Fèlix Sampietro en una trama amb gravats, monotípies, gofrats i textures amb grafit sobre paper. “Qui soc?” és una escultura de Pepus Serrat que conviu amb l’obra escultòrica en ceràmica de Visi Sevilla, “Arc florit”, i la peça de ferro forjat i fusta de roure “Somni 1”, de Sílvia Segura. I amb “Dúo”, creació de Josep Pastor. A una banda, l’impressionisme de “Temes del bosc”, d’Antoni Pineda. A l’altra, l’escultura de pedres “Parella d’avis”, d’Angelina Sala.
- Un dels racons de la mostra
- Alberto Tallón
Escull de sirenes
El fotògraf Gil Solé Sorribes aporta a la col·lectiva una imatge de l’Escull de les Sirenes, a Cabo de Gata, en to ajustat amb el de “Calma”, pintura de ressonàncies marítimes de Montse Tomàs. L’apartat fotogràfic es completa amb dues obres de contingut ben distint, de paisatge urbà una, de document l’altra: “Sèu de vedella comestible”, perspectiva ferroviària de Judit Prat capturada a Chicago, i “Enderrotats”, una fotografia analògica efectuada per Cristóbal Castro l’any 1991 que immortalitza els trossos del monument als caiguts desmuntat a la plaça del Doctor Robert.
“És laboriós, però al mateix temps divertit, compondre l’exposició i veure com ha quedat”, comenta Jordi Paüls
Ann Grace hi participa amb “Tigre sobre liles”. “Del mar” és l’aportació d’Anna Güell en una escultura de ceràmica. Josep Guindo és l’autor de “Jitsuzon shugi-sha”, fotografia digital sobre paper fotogràfic perlat, i Cayetano Martínez mostra “La porta dels somnis”, gravat-monotip. Miquel Àngel Gonzàlvez presenta un divertiment pictòric integrat per un número de portal, una caixa d’alarma i un armariet de comptador. Joan Martínez, una escultura en forma de “Moviment ondulant”. “L’ànima de les coses 28” és demostració hiperrealista de Miquel Mas. Genny Murià exposa una escultura en alabastre, “Un cor una llavor”. I en una columna sembla regular-ho tot el “Semàfor” d’Octavi Intente.
