Molts la segueixen considerant encara “talent emergent”, etiqueta recurrent, però la trajectòria d’Anggie Obin permet presumir que ja és una artista consolidada. La flautista i compositora nascuda al Panamà, resident a Barcelona des de fa cinc anys, formada a Chicago, Boston i Nova York, torna aquest dissabte a Terrassa al capdavant del seu quintet. És una formació de luxe: Bill McHenry, una de les veus més personals de l’escena novaiorquesa, al saxo; el contrabaixista Masa Kamaguchi; la bateria Estefania Chamorro, una de les figures actuals més sol·licitades; i la pianista Lucía Fumero. Per a la líder de la banda, la música és una forma de viure.
En una entrevista al JazzClub, Obin elogia l’escena barcelonina, “molt potent”, que ofereix oportunitats “de realitzar diversos projectes i gèneres”. Ella se sent “molt còmoda” en un ambient que no limita la creativitat, sinó al contrari: permet les exploracions pròpies del jazz i d’un esperit com el seu, com el d’una compositora que es va educar en la música clàssica i va rebre classes al Conservatorio Nacional de Música Narciso Garay. Va estudiar també al Berklee College of Music. Va compartir escenari amb reconeguts artistes com Rubén Blades o Danilo Pérez, i el gran Kenny Garrett va esdevenir el seu mentor, obrint-la una porta crucial, la del coneixement del jazz i el llenguatge de la improvisació. Danilo Pérez va contribuir de manera determinant a fundar en l’Anggie la identitat del jazz com a música, però també “com a comunitat”.
La compositora considera vital la llibertat del jazz, tot i que valora el so i la tècnica adquirits en la formació clàssica. “Vaig connectar molt amb el concepte d’improvisació”, diu. Anggie Obin combina creativitat, sensibilitat i una marcada voluntat de fusió, integrant influències que van del jazz contemporani a les sonoritats llatines i l’avantguarda.
Com a casa
"Per compondre utilitzo molt el mètode prova-error. Les idees sorgeixen depenent el que estigui escoltant en aquell moment. Quan m'assalta una melodia, la gravo amb el mòbil, i a partir d'aquí vaig desenvolupant la idea", explica. Per a ella, la música és "una manera de viure, una cosa natural".
"No m'obligo. Quan pujo a l'escenari em sento com si estigués a casa, parlant-li al públic", conclou la flautista. Aquest dissabte, a les 21.30 hores, tornarà a la Nova Jazz Cava, on ja va tocar l’any passat liderant un quartet i amb el projecte Las de Barcelona, el 2024, al programa de la 43a edició del Festival Jazz Terrassa. .
