Aquí teniu el pintor de Maradona: "És color, és vida, és tota una festa"

És força colorista que assumeix el surrealisme, el modernisme, el cubisme i l'abstracciò geomètrica i genera un nou moviment en síntesi superadora. És Otto Cavalcanti. LaFACT exposa gairebé 200 obres d''aquest artista hispano-brasiler traspassat el 2019. 

El 18 d'abril del 2007, l'inclassificable pintor Otto Cavalcanti es trobava a la llotja del Camp Nou, convidat per la junta directiva del FC Barcelona amb motiu de la donació d'un quadre, pura exaltació cromàtica, dedicat a Diego Armando Maradona. El Barça jugava contra el Getafe. En aquell partit, com per adherir-se a l'homenatje, Leo Messi va fer aquell gol "maradonià" encara recordat: "Encara Messi, encara Messi!". L'obra que representa el Diego, donada a la Fundació Barça, constitueix un dels reclams (dels molts reclams) de l'exposició sobre Otto Cavalcanti oberta aquest dilluns a LaFACT, on romandrà fins al 31 d'octubre, mostrant un recorregut de gairebé 200 obres de l'artista brasiler, revolucionari, inventor del Combinisme de Formes Visuals, vitalista, fusionador del cubisme, el surrealisme i l'abstracció geomètrica, creador de quadres amb música. El terrassenc Josep Guindo, un dels comissaris, ha ensenyat l'exposició amb la passió dels artistes com ell i de l'enamorament que genera Cavalcanti, "un dibuixant excepcional". Els horaris d'exposició: de dilluns a dissabte, de 16 a 21 hores (diumenges i festius, obert els dies de funció). L'entrada és lliure.

Otto Cavalcanti va néixer a Itabaiana, Brasil, l'any 1930 i va morir a Barcelona el 2019. "Otto Cavalcanti és color, és vida, és tota una festa", ha recalcat Maya Zhulídova, que completa la terna de comissaris juntament amb Guindo i Maria Lluïsa Pujol. Tot plegat va començar per atzar, com ha deixat clar Guindo. Una concatenació de fets inesperats el van dur de l'Hospitalet a Reus, on vivia una dona, Margarita Solari. Guindo havia rebut la recomanació de visitar la Margarita per complementar la mostra sobre Juanita de Batlle que Guindo preparava i que es va presentar a Terrassa fa uns mesos. La Margarita era molt amiga de la Juanita. Però va resultar que la Margarita era la vídua d'Otto Cavalcanti. I de la visita va néixer el coneixement de l'obra del pintor brasilert i la fascinació per les seves creacions màgiques. No fa ni un any d'aquella visita a Reus. La Margarita, després d'una llarga conversa, va etzibar a Guindo que era la persona que havia estat esperannt durant molt de temps per tenir cura de l'obra del seu marit. I li va lliurar unes quantes creacions, i documents. Bona part de la mostra a LaFACt es nodreix d'aportacions del fons de Josep Guindo.

L'exposició, "Antològica", que es pot veure a les sales 3 i 4 de la Factoria Cultural de Terrassa, viatja per un univers creatiu marcat pel color, la força expressiva i el Combinisme de Formes Visuals, concepte desenvolupat pel propi artista i recollit en un manifest publicat el 1977 en el qual suggeria que les formes s’organitzen de manera similar a un alfabet "per crear discursos visuals complexos en què les formes dialoguen i es combinen per generar nous significats". L'obra de Cavalcanti integra influències del modernisme, el cubisme, el surrealisme i l’abstracció geomètrica, "amb una mirada molt personal i una iconografia que sovint remet a la figura humana, la música, la natura i les seves arrels brasileres", com expliquen els comissaris de la mostra. Posats a definir el que resulta difícil de definir, la proposta del dibuixant "es basa en el diàleg constant entre les formes dures (línies geomètriques i estructurades que aporten rigor) i les formes suaus (traços orgànics i lliures que aporten movimient i vida)".

Uns exemples "tauromàgics" presents a l'exposició adquireixen un valor extraordinari, a més del motiu, per la tècnica, per les hidroformes, acrílic sobre aigua

Perquè Cavalcanti ´"es moviment", diu Pujol. I és color i frenesí creador, i ocells i toreros que fugen en paracaigudes en una de les seves obres sublims sobre el que anomenava "Tauromàgia", creacions dedicades al món taurí amb una perspectiva crítica i humorística. I Cavalcanti és cinema, amb projectors que projecten precisament rotllos de pel·lícules. Uns exemples "tauromàgics" presents a l'exposició adquireixen un valor extraordinari, a més del motiu, per la tècnica, per les hidroformes, acrílic sobre aigua, suma que multiplica en esclat de colors però sense abandonar el caràcter identificable de la figura.

Amb Cavalcanti, i de la mà de la proposta de Guindo, LaFACT ha descobert "un món creatiu, però també de teorització", ha destacat Adrià Fornés, director de l'àmbit cultural de la institució en la presentació d'una exposició "molt cuidada" que abasta des de la primera pintura realitzada per l'artista en la seva arribada a Espanya, a Madrid, l'any 1964, fins a la seva última creació. Era compulsiu, infatigable. "En una reunió d'amics, prenent un cafè, no deixava de dibuixar", recorda Josep Guindo. Els dibuixos amb tinta acrílica conformen bona part del gruix d'una obra formada també "per retrats fantàstics elaborats amb línies diagonals" i per una sèrie evolutiva de la seva recerca del maquinisme i el geometrisme rígid. La relació de Cavalcanti amb la música ocupa un apartat rellevant de la mostra (77 obres) i constitueix el motiu essencial del catàleg confeccionat per a l'ocasió. De fet, de ben jovenet, l'artista havia de decidir entre la faceta musical i la pictòrica. Va decantar-se per la segona, però amb la primera de guia i matèria primera de moltes de les seves obres.

Cubista, surrealista, naïf? "Cavalcanti és Cavalcanti, un autor d'una originalitat indefinible", reitera Josep Guindo en parlar d'aquest creador que va conrear temàtiques tan diverses com la figura humana, els cangaceiros del nord-est brasiler, la robòtica i, de manera molt especial, com s'ha dit, la música, "la qual considerava indissociable de la pintura". Per a ell, el color vibrant i el ritme visual
"actuaven com a partitures que capturaven el so i l’harmonia sonora a través de la deconstrucció d’instruments i figures".

Biografia

Otto Cavalcanti va néixer el 20 de febrer de 1930 a Itabaiana (Paraíba, Brasil) i va morir a Barcelona el 12 de juliol de 2019, als 89 anys. De doble nacionalitat brasiler-espanyola, va iniciar la seva trajectòria professional a Rio de Janeiro l’any 1952 treballant com a il·lustrador publicitari, "una etapa que li va atorgar un gran domini del dibuix i la síntesi visual", com especifiquen els organitzadors de l'exposició. L’any 1963 es va traslladar a Europa, residint a Madrid durant cinc anys i, posteriorment, a Londres, on va començar a interessar-se per la robòtica i la tecnologia. A la capital anglesa va adquirir gran notorietat, però no soportava aquell clima gris. Deesprés de passar per París, l’any 1970 es va establir a Barcelona, ciutat on va desenvolupar la major part de la seva carrera i on es va convertir en una figura activa de la vida cultural. Vivia a prop del Bocaccio i freqüentava elements de la "gauche divine", delimitant al seu voltant "un oasi de llibertat creativa", en paraules de Josep Guindo.

L'artista va ser nomenat cavaller de l'Estament de Cavallers Hospitalaris de Sant Jordi (2013) i de la Imperial Orde Hispànica de Carles V (2014). Avui dia, el seu llegat es troba representat en col·leccions del prestigi del Museu de Montserrat, la Generalitat de Catalunya i el Museu d’Art Modern de Rio de Janeiro. Aquesta exposició a Terrassa forma part del programa educatiu Exploradors de l’Art, a través del qual gairebé 1.000 alumnes d’escoles de Terrassa podran visitar-la i apropar-se al patrimoni artístic català.

Autodidacta, amo d'una aristocràtica barba en forma de pera, dibuixant de desbordant imaginació, va pintar molt més que a Maradona. Joan Josep Tharrats, l'any 1976, va deixar escrit, con indica el catàleg: "El seu nom, Cavalcanti, ens suggereix inevitablement l'acció del verb. Otto actua, a vegades, amb perfecció geomètrica. Hi ha com un joc de miralls en algunes de les seves pintures màgiques; hi ha com repeticions i correspondències de cercles, feixos de llum, diamants, i estrelles que semblen sorgir d'un planejat procés matemàtic: ABCDCBA". Diuen que Cavalcanti era molt alt.