La tercera producció de la Factoria de Dansa de La FACT de Terrassa, “Dancing Beethoven”, es va estrenar aquest divendres passat amb nota alta. La formació de ballarins es va deixar la pell en les coreografies de Kevin O’Day i Jamal Callender, de diferent estil, però ambdues creatives i arriscades.
Coreografiar al gran Beethoven no deu ser tasca senzilla donada l’excel·lència del compositor i músic de Bonn que va escriure més per ser interpretat que no pas ballat. En el llegat del geni alemany hi ha poques referències de llibrets de ball i música. Només consta un ballet, “Les criatures de Prometeo”, que s’ha representat poc o, almenys, no forma part dels grans repertoris clàssics de la dansa. Amb el temps, però sí que hi ha hagut coreògrafs que s’han atrevit a ballar amb Beethoven. Una de les partitures que més ha festejat amb la dansa és la icònica “Clar de lluna”, una sonata plena de romanticisme.
Per això, cal premiar, d’entrada, la iniciativa de Kevin O’Day i Jamal Callender, que de la mà de la Factoria de Dansa de LaFACT, han acceptat el repte de crear coreografies amb les notes del gran compositor i han escollit per aquest objectiu la Cinquena i la Setena simfonia. Dues obres, cal dir-ho, magnes, que foren escrites en temps convulsos de guerres napoleòniques i que ofereixen cadascuna quatre moviments amb un ritme i una tonalitat trepidant, dinàmica i canviant.
Dansa sensorial i emotiva
El resultat el van poder veure aquest passat divendres a l’auditori de la Rambla i va ser un èxit. Beethoven es va enlairar encara més amb una dansa sensorial i emotiva. La formació, de dotze ballarins en cadascuna de les peces, va complaure per la seva energia, vitalitat, elegància i expressivitat. Els ballarins van ser pràcticament els mateixos (només hi va haver un canvi) amb la qual cosa cal agrair la seva entrega total al llarg de més de seixanta minuts que va durar l’espectacle.
La proposta es va obrir amb la coreografia d’O’Day amb la Cinquena simfonia en do menor. La peça, coneguda pels amants de la clàssica i una de les més interpretades, va presentar un ballet d’estil clàssic i neoclàssic que es fa i es desfà al ritme de la música, de vegades més accelerada i d’altres, continguda per comunicar tristesa i felicitat. L’obra de dansa va presentar composicions i moviments diversos en format de duet, trio i de conjunt, que va transmetre els diferents estats d’ànim i va contenir molts moments de bellesa plàstica. Els ballarins van fer gala del seu domini del cos i especialment de la seva promptitud en canviar de rol segons marca la partitura.
- Moment de la doble proposta a l`auditori de la rambla d`Ègara
- Lluís Clotet
En la segona part es va presentar la coreografia de Jamal Callender inspirada en la Setena simfonia en La major, també una peça famosa en el repertori del prestigiós alemany. En aquesta obra, el creador va més enllà dels estats emocionals per si mateixos i els vincula amb les sensacions de l’ésser humà en el seu contacte amb la natura: la terra, l’aigua, el vent i el foc. La coreografia també s’inspira en el neoclàssic, però es desvia, a estones, cap a la contemporaneïtat, amb la qual cosa pren un aire més modern.
L’obra va arribar com un “collage” que va enllaçant els quatre elements naturals i s’abraçava al ritme de la música que desprèn dolor i alegria. Els ballarins van complir gratament amb una coreografia intensa que comunica la força de la natura i la fragilitat dels humans. La peça va configurar figures i moviments d’estils diferents, àgils i estàtics, i fins i tot, hi va introduir alguna escena teatral, com una pantomima, que tot sigui dit va costar d’entendre. A banda, la creació va agradar perquè va trencar convencions (nois i noies ballen sols sense que s’hagi de recórrer a la figura de la parella del clàssic composta sempre per noi i noia) i ens va regalar escenes visuals d’impacte amb el joc del cos i de la llum. També va ser un encert el vestuari que va casar amb cada element natural i que, en algun moment, va afegir algun suport addicional com una faldilla de fil o corda (no s’apreciava des del pati de butaques) en forma cònica.
Els dos coreògrafs van saber crear una dansa apropiada a les dues brillants simfonies de Beethoven. Van tenir la sensació que pels intèrprets i pels seus creadors ha estat una experiència satisfactòria, talment com per a nosaltres. Els ballarins escollits van demostrar tècnica i expressivitat. Aquesta última característica -no ens cansarem de dir-ho- és d’agrair perquè com deia el mateix Beethoven “una nota equivocada (ho podem canviar per un pas) és insignificant, però tocar (aquí, per ballar) sense passió és inexcusable”.
- Les coreografies són obra de Kevin O’Day i Jamal Callender
- Lluís Clotet
“Dancing Beethoven” va concloure el cicle de tres espectacles de dansa produïts per LaFACT durant aquest 2025. Abans va ser “Carmina Burana” i després “Ballant Mozart”. La bona acollida estimula a continuar endavant amb aquesta iniciativa que, a més de tenir segell propi i terrassenc, permet incloure el talent que despunta en l’escola del PAR en Dansa de LaFACT. En la nova 43a temporada de 2026 veurem tres espectacles més d’aquesta factoria: “Carmen”, “Alícia i la dansa en el país de les mil meravelles” i la suite de “Romeu i Julieta”. I s’ha afegit de nou aquest “Dancing Beethoven”, que s’acaba d’estrenar i que val la pena donar-li més oportunitats per gaudir-ne.
Fitxa tècnica
Coreografies de Kevin O’Day i Jamal Callender sobre la Cinquena i Setena simfonia de Beethoven, respectivament. Divendres, 28 de novembre a LaFACT.
Ballarins: Minerva Barca, Víctor Jiménez, Massimo Margaria, Mattia Marzi, Helena Miralles, Alba Nadal, Marta Otano, Marc Sayer, Lifei Serrano, Miranda Silveira, Josh Swan, Pol Vázquez Burgos, Louna Yvonneau
