El jazz neix, creix i desapareix en directe, diu Jaume Farrés. “Cada concert és únic i irrepetible”, afegeix. Les fotografies que ha fet i ara exposa funcionen igual. Són “l’intent de retenir un moment que ja no tornarà a existir mai més”. Farrés obre dues exposicions en paral·lel que formen part del mateix projecte: “Instants de Jazz”, una a la Sala Paüls i una altra a Amics de les Arts. La iniciativa forma part del Festival Jazz Terrassa.
La foto que encapçala el reportatge, la de l’esquerra, amb l’incombustible Adrià Font atrapat amb mirada aquosa, com d’agraïment a les noves generacions que mantenen viva la flama del gènere, la va fer Jaume Farrés durant el concert “Dels 13 als 80”, el passat 27 de novembre, quan el baterista abnegat va compartir escenari amb dos joves i un adolescent, gairebé un nen, perquè el trompetista Martí Costalago tenia aleshores 13 anys. El contrabaixista Òscar Garcia, 19. Oriol López, al piano, 31. Asidu de la Nova Jazz Cava, Farrés va assistir l’any passat a més de 50 concerts, gairebé sense moure’s d’un lloc, cercant el moment en què el temps i l’espai, i la llum i l’ombra, semblen conjurar-se per assolir el crit suprem de la veritat. Dels concerts va sorgir una selecció de 115 fotos. I de la destil·lació final, la trentena d’imatges que el fotògraf exposa en una doble mostra: una a la Sala Paüls i l’altra, a Amics de les Arts, tot plegat inclòs en el programa del 45è Festival Jazz Terrassa.
Altres fotografies, amb el músic i l’instrument difuminats, van ser resultat “d’un moviment voluntari de càmera”, especifica l’artista, que es dedica en l’àmbit professional a la il·lustració editorial tècnica i científica, però destina a la fotografia part (una bona part) del seu temps lliure, elaborant sèries monotemàtiques que esprem i esprem amb un prisma personalíssim. S’endinsa en el món del jazz cada dos per tres sense buscar, diu, un vessant notarial, sinó tractant de fer-se amb aquest segon que revela una màgia intrínseca aflorada en l’escenari, abans, durant o després d’un concert.
- Adrià Font, observant un company en un concert
- Jaume Farrés
I això és “Instants de Jazz-OUT”, i això és la seva mostra germana, “Instants de Jazz-IN”. La primera ja s’ha obert a la Sala Cúpula d’Amics de les Arts, on romandrà fins al 29 de març, i de l’1 al 30 d’abril. La segona, instal·lada a la Sala Paüls, començarà amb el Festival Jazz Terrassa, aquest divendres vinent, i podrà ser visitada fins al 29 de març. Totes les còpies, les d’un espai expositiu i l’altre, tenen el suport de roba, trasplantades al teixit amb tècnica de sublimació, un procés físic d’impressió.
Asidu de la Nova Jazz Cava, Farrés va assistir l’any passat a més de 50 concerts, gairebé sense moure’s d’un lloc, cercant el moment en què el temps i l’espai, i la llum i l’ombra, semblen conjurar-se per assolir el crit suprem de la veritat
La mirada d’aigua, mans que acaronen el metall i es toquen, una concentració de bateria partida per una baqueta, una trompeta que segueix alçada, però sembla esvair-se, un rostre de violinista esforçat, Jorge Pardo bufant el saxo en blanc i negre, una mà que balla sobre les tecles del piano, una altra que prem una corda de guitarra, un infant músic que es corda les sabates. Tots els moments immortalitzats en aquest material són resultat d’una lluita per abraçar la fugacitat i no deixar-la anar, canviar-la de substància en un altre vessant de la sublimació.
Cada concert “és únic i irrepetible”, diu Jaume Farrés Ubach. “I, d’alguna manera, la fotografia funciona igual: és l’intent de retenir un moment que ja no tornarà a existir mai més”. Només quedarà la fotografia, afegeix l’artista. Com a vegades només ens queda el jazz.
“Instant de Jazz-IN” al·ludeix a l’espai on es va gestar la mostra i on Farrés va exposar un altre material, ben diferent, setmanes enrere. “Instants de Jazz-OUT” es refereix a la projecció fora de la Sala Paüls, en una col·laboració que ambdues entitats volen constituir en inici d’una nova etapa de relació i d’intercanvi, “amb la voluntat d’interconnectar espais de la ciutat per sumar esforços i fer créixer la fotografia i el Festival Internacional de Jazz de Terrassa, entre altres projectes”.
Blanc i negre
Bona part de les obres instal·lades en totes dues sales són en blanc i negre, una elecció que, segons Jaume Farrés, pot ajudar “a simplificar la lectura del resultat i centra l’atenció en les emocions”. El fotògraf contempla de manera especial els espais intermedis: “La concentració abans d’entrar en un solo, l’espera atenta mentre toca un company, el gest de tensar una corda, d’agafar un instrument, una mirada o un somriure. Són instants petits, sovint discrets i ràpids, però plens d’autenticitat”.
- Mans en una trompeta, una de les obres exposades
- Jaume Farrés
L’autor deixa clar que no és fotògraf i que treballa “amb recursos tècnics força limitats”, però ningú no ho diria. L’ús d’una càmera de format complet i d’un objectiu poc lluminós condicionen el creador a l’hora de captar imatges en espais amb poca llum, fet que l’obliga a una edició que l’artista considera “una part del procés creatiu” i que ja té present quan dispara. En algunes imatges juga amb el moviment voluntari de càmera “per transmetre la vibració i el ritme propis del jazz”. El propòsit global: “Mostrar als músics la meva admiració i respecte, passar tan desapercebut com sigui possible i intentar fer perdurar allò que passa en un instant més enllà de la música”, de les expressions a les mirades, de les tensions a les abraçades forjades en una melodia de jazz.
Dos solos, un mateix tema
El jazz no sols uneix músics en bandes. En aquest cas, també uneix sales d’art que passen dels projectes particulars, del solo, a reprendre el tema central, enfilant tots alhora el final del tema. Jordi Paüls, responsable de la sala del mateix nom, fa ús d’aquesta analogia per resumir la cooperació entre el seu espai i Amics de les Arts a través del treball de qui anomena el “fotojazzman” Jaume Farrés, amb la seva mirada peculiar “i el seu treball persistent i continuat asistint a les jam sessions i els concerts de la Nova Jazz Cava”. El local ubicat al carrer de Salvador Busquets configura un solo. El que té entrada pel carrer de Sant Pere, un altre. Tots dos completen la cancó fruit de la interconnexió, en aquest cas canalitzada en un trio: la Sala Paüls, Amics de les Arts i Joventuts Musical i un apassionat de la fotografia i el jazz.
