Una cosa és la metodologia aplicada per Joan Chamorro a la seva escola, la Sant Andreu Jazz Band. Una altra, la que subjau en el projecte i encoratja el mètode, és la filosofia marcada per aquesta màxima: “L’important és el camí i no la meta”, que no s’inscriu en un manual d’autoajuda de butxaca sinó en un instrument útil per ensenyar jazz. I això és el que fa el multiinstrumentista i pedagog Joan Chamorro, que ve a Terrassa (una altra vegada) aquest dissabte amb la seva gent, amb la versió dixie de la banda; amb una dotzena de nois i noies que conformen la Sant Andreu Dixie Band.
El concert, el quart del cicle Jazz a la Fresca, tindrà lloc al pati de la Nova Jazz Cava a les 22 hores. “La factoria del pedagog i músic Joan Chamorro disposa de prou pedrera per a la creació de la secció més jove i més dixie de la Sant Andreu Jazz Band. El combo està format per alguns dels músics de la formació que interpreten amb talent el millor del jazz clàssic”, exposa el programa.
Els músics que actuaran aquest dissabte a Terrassa tenen entre 13 i 15 anys, la majoria. Són els més joves de la banda de 24 components de la Sant Andreu Jazz Band i aquesta nit, a la fresca, oferiran un repertori basat en la tradició de Nova Orleans i el dixieland, “però també amb incursions que van més enllà, amb arranjaments especials, i amb temes vocals”, indica Chamorro al Diari de Terrassa. El grup arriba a la Cava “amb moltes ganes de comunicar i de passar-ho bé, i de fer que el públic s’ho passi encara millor”. Temes de Count Basie i Duke Ellington tindran cabuda en el concert.
Preferim no parlar de metes a llarg termini, sinó de gaudir del moment en una etapa de la vida en què nois i noies descobreixen el món. Quan milloren, juguen millor”
Com s’estimula l’amor pel jazz a infants i adolescents? “Quan l’alumnat entra en el context, amb 8 o 10 anys, l’ambient ja és diferent, de predisposició. Els veus gaudir, per exemple, veient improvisacions i són molt rares les vegades en què no entren en el joc. Els intentem motivar fent servir música alegre, festiva, per obrir la porta a la resta del gènere”, respon el músic, conscient, però, de les dificultats actuals per familiaritzar la joventut amb propostes alienes a determinat “mainstream” urbà repetit fins al cansament per múltiples canals: “És veritat que els adolescents actuals tenen poques possibilitats d’escoltar jazz o altres gèneres no majoritaris, però hem d’insistir-hi amb intel·ligència, buscant que puguin escoltar sense jutjar. Si tenen bona música de fons en les seves vides, abonem un terreny que pot ser fructífer, com si escoltessin sempre una llengua que no és la seva. La qualitat, a poc a poc, s’obrirà pas. Els infants no són ximples. I quan surten del ramat, allò els sona”.
Gaudir el moment
Aquestes consideracions genèriques es canalitzen a l’escola de Sant Andreu, on els alumnes “escolten molt, canten molt, i repeteixen molt, base de l’aprenentatge de qualsevol idioma”, però sempre amb la doctrina no doctrinària referida: no importa tant la meta com el camí. “El que hagi de venir vindrà. No comparteixo algunes obsessions perquè els infants, per exemple, estudiïn llargues carreres musicals. Potser no és el seu propòsit. Preferim no parlar de metes a llarg termini, sinó de gaudir del moment en una etapa de la vida en què nois i noies descobreixen el món. Quan milloren, juguen millor”, comenta el director de la banda.
Chamorro va estudiar la carrera clàssica de saxo i, en paral·lel, va obtenir el títol de Grau Superior al Taller de Músics de Barcelona, on passaria a ser professor. Toca el saxo (baix, baríton, tenor, alt i soprano), el clarinet, la flauta, la corneta i el contrabaix. Té més de 100 enregistraments amb diferents grups del panorama jazzístic del país, dels quals més de 50 com a líder. Va formar part, entre altres bandes, de la Big Band Jazz Terrassa. Ha tocat a ciutats de tot el món al costat d’icones del jazz. "He vingut centenars de vegades. Terrassa és molt especial per a mi", diu hores d'abans de tornar-hi, aquest cop amb un combo juvenil, pedrera de jazz.
