“Operación Triunfo” 2025 ja té guanyador. O més ben dit, guanyadora. La final d’aquest dilluns va coronar la sevillana de 19 anys Cristina Lora, natural de Mairena del Aljarafe. Amb un 46,3% dels vots de l’audiència, la benjamina de l’edició, estudiant del doble grau en Periodisme i Comunicació Audiovisual i fan del programa, es va alçar amb els 100.000 euros de premi en una gala emotiva. “Això és el més fort que m’ha passat a la vida”, va dir just després de recollir el premi de mans de la seva antecessora, la Naiara, guanyadora d’“OT” 2023. L'Olivia –l’única que va pronosticar la victòria de la Cristina– va ser segona, amb un 30,1%, i Tinho, tercer, amb un 23,6%. El quart lloc va ser per a Guille Toledano, que en la primera ronda de votació havia obtingut un 16,5% dels suports, i la cinquena posició, per a Claudia Arenas, amb un 13,6%.
La guanyadora d’“OT” 2025 simbolitza l’aprenentatge, l'esforç i la perseverança, valors que els espectadors han sabut premiar. La Cristina ha estat una de les concursants més regulars del curs, tot i alguns alts i baixos. Des de les primeres gales, ha anat mostrant maduresa escènica, el seu carisma davant la càmera i el saber fer pel cant i el ball, sobretot quan es tractava de coreografies juganeres i posades en escena teatrals.
Treball i ofici escènic
Ha estat la favorita del públic en tres ocasions –ningú en aquesta edició ho ha estat més vegades que ella– i només ha estat sotmesa un cop a nominació, que va superar amb comoditat. A la semifinal va obtenir 35 punts de 40 possibles per part del jurat, la segona millor nota de la nit, que la va catapultar a la final. En l’última gala, la d’aquest dilluns, va demostrar sang freda i ofici per enfrontar-se a l’eurovisiva “La noia”, en italià –idioma que no domina–, per després tornar a cantar la cançó amb què es va donar a conèixer a la gala 0 –“My baby just cares for me”, de Nina Simone– i acabar convencent l’audiència. “Crec que ets una de les persones amb la vocació més clara, des de la gala 0 has estat una artista, ens has regalat qualitat a l'escenari, ho tens absolutament tot perquè el teu somni es faci realitat”, li va dir Cris Regatero. “Ets petiteta, però no et queda gran cap escenari”, va afegir Leire Martínez.
La vetllada va deixar moments entranyables com els cinc finalistes obrint la gala amb “Marta, Sebas, Guille y los demás”, d’Amaral, amb abraçada final; les paraules d’afecte dels finalistes cap als seus companys i les de la directora de l’acadèmia, vídeos resum de la trajectòria dels finalistes, el jurat, la presentadora i el claustre. També va destacar la presència dels professors a plató, la dels concursants ja expulsats i la dels familiars dels finalistes, amb ovació inclosa a la gloriosa intervenció del pare de la Cristina.
- Els cinc finalistes durant l`actuació grupal que va obrir la gala
- Jose Irún / Prime Video
Terrassa, present per partida doble
Després de tres mesos de formació a l’acadèmia dirigida per Noemí Galera i 14 gales en directe conduïdes per Chenoa, “OT” 2025 abaixa el teló de la seva segona temporada a Prime Video, i reafirmant el Parc Audiovisual de Catalunya com a epicentre del “talent show” musical, amb cinc edicions ja produïdes des de Terrassa.
Aquesta temporada també ha tingut accent egarenc amb Guillo Rist, que ha deixat empremta per la seva personalitat escènica i el risc artístic. Tot i quedar-se a les portes de la final, el concursant de casa nostra s'ha pogut mostrar com un artista complet, combinant cant, interpretació, destresa en el món del ball i acrobàcies dalt d’un escenari on aquest dilluns a la nit va tornar per cantar, juntament amb els seus 15 companys, l’himne d’aquesta generació, “Ese lugar”, en un dels altres moments destacats de la nit. Mostra de fraternitat, amb tots els concursants entrant per la porta de l’acadèmia i seient al sofà de la sala d’estar, traslladats a plató.
Una temporada amb encerts i mancances
Amb aquesta grupal es posava punt final a les actuacions d’una temporada amb clarobscurs. Les gales, de vegades, s’han fet un pèl monòtones, poc sorprenents; concursants i espectadors han estat víctimes d’un repertori de temes un pèl empobrit –per problemes amb els drets d’autor– i potser hem gaudit de menys actuacions memorables que en altres edicions. Les valoracions del jurat –format per Abraham Mateo, Leire Martínez, Guille Milkyway i Cris Regatero– han pecat de ser poc argumentades o difícils d’entendre en alguna ocasió i, sobretot, poc canyeres. I amb això no estem demanant tornar a veure aquells personatges sense escrúpols d'anys enrere, però potser tampoc cal que el jurat demani perdó als concursants després de nominar-los. Entre poc i massa.
Enguany, a part del públic li ha costat connectar més amb els concursants, potser pel fet d’haver estat una edició més centrada en el treball acadèmic que en la convivència. No hi ha hagut grans carpetes –amb alguna excepció– ni moments al canal 24 hores de YouTube que s’hagin convertit en súper virals. Tot i això, “OT” 2025 s’ha caracteritzat per una incertesa més elevada respecte al desenllaç, sense un favorit indiscutible que s’hagi destacat amb claredat com a futur guanyador, mantenint la intriga fins al final. A més, ha conservat el domini de la conversa social en l’àmbit digital. Les etiquetes oficials del directe i de les gales s’han anat colant dia rere dia i setmana rere setmana entre els trending topics d’X i les tendències de TikTok.
Sembla que, "Conexión OT", el nou programa diari presentat per l’extriunfita Miriam Rodríguez ha encaixat millor que el magazín que conduïa Xuso Jones el 2023. Potser per la seva senzillesa, en un petit plató que simula una sala d’estar, i que ha aconseguit una major proximitat i intimitat tant amb el públic com els concursants, professors i convidats que hi han anat passant.
I el més important, aquesta edició, amb llums i ombres, ha sabut conservar l’esperit del programa: “Operación Triunfo” no és només una competició per guanyar una final, sinó el seguiment d’un procés de creixement artístic i personal, en què el talent s’ha de demostrar, però també construir dia a dia. Aquest enfocament és el que explica que, edició rere edició, el format continuï generant debat, fidelitat i implicació entre el públic.
