Continua capturant l’ànima de la seva ciutat, ara ja amb més temps des de la seva jubilació. Cristóbal Castro (1961) és una institució destil·lada en un objectiu i un obturador. Ara exposa part de la galeria de personatges terrassencs elaborada fa dècades. La mostra "Personatges de Terrassa" decora les parets del restaurant Espai Jordi Cuina de Terrassa, on romandrà fins el 15 de novembre.
Jordi Colomer va obrir el seu restaurant al carrer de la Rutlla el passat 1 d’octubre. Com l’Espai Jordi Cuina és més que un restaurant i té vocació metaculinària, va voler omplir-lo de contingut cultural. “Tenia quatre propostes ja aparaulades, però volia començar aquest projecte amb força i amb ‘terrassenquisme’”. En poques paraules: el volia començar amb el fotoperiodista Cristóbal Castro i la seva exposició, una galeria de terrassencs que repassa més de 45 anys d’aquesta ciutat en el rostre i les escenes dels seus protagonistes més efervescents. Hi ha 30 obres en la mostra, totes en blanc i negre. La primera, la que il·lustra la presentació, explica un símbol de lletres i pretèrit compartit: el llibreter Joan Grau caminant per un espai estret entre piles de volums.
Personatges
Joan Grau entre un munt de llibres, Joan Grau amb el seu Capgròs de l’Any acompanyat del cineasta Antoni Verdaguer, la inauguració de la llibreria El Cau Ple de Lletres, Kiku Mistu, Pepita Izquierdo amb el seu gos, Josefina Alonso (la Castanyera), Agustina (la Molinillos), Carlos i Mario Duran, una festa amb els Suris, Juanita Calvo (de l’orxateria Ribera), Juan Colomera (Cantinflas), Adrià Font i Narcís Serrat, músics, artistes, l’escriptora Sílvia Alcántara quan era una obrera en protesta, Núria Penina, Miquel Pujadó, Carme Casamada, el seu fill Marc (el primer punk de Terrassa)... La mostra instal·lada a l’Espai Jordi Cuina significa un repertori d’antropologia urbana. És un viatge per la Terrassa d’abans d’ahir, de la qual en queden testimonis i segell i que va ser capturada dia rere dia per aquest fotoperiodista.
“En alguns casos quedava amb el personatge. En molts altres, simplement me’l trobava. El meu objectiu ha estat retratar gent que ha deixat empremta a la ciutat. I com es tractava d’evocar una època concreta i reivindicar-la, preferia el blanc i negre”, recorda el fotògraf
Captar Joan Grau a la llibreria no va ser tasca fàcil. “Em va costar mesos d’apropament. Em feia fora, però va arribar el moment en què em va deixar fer la foto i marxar ràpidament. Vaig disparar sis o set vegades”, explica l’autor. La seva intenció primera implicava fer les fotografies “des del fons de la botiga. Estaba obsessionat amb el fet que sortís el rètol”. El resultat va ser un altre, però importa poc. És la imatge d’un emblema.
- El fotoperiodista, amb una de les imatges més rellevants de la mostra
- Nebridi Aróztegui
Cristóbal Castro Veredas (Encinas Reales, Còrdova, 1961) és un home amb una càmera adossada a la pell. “En alguns casos quedava amb el personatge. En molts altres, simplement me’l trobava. El meu objectiu ha estat retratar gent que ha deixat empremta a la ciutat. I com es tractava d’evocar una època concreta i reivindicar-la, preferia el blanc i negre”, deixa clar l’autor, que va dedicar diversos mesos a seleccionar les obres que finalment llueixen en les parets de l’Espai Jordi Cuina. “L’última preselecció va ser de 100 fotos. Va ser un procés a vegades horrible, a vegades divertit”, apunta Castro al costat de la imatge de la Josefina, que li donava castanyes sempre que passava pel lloc de venda. En una altra imatge apareixen els empresaris Manuel i Juan Lao, “fotografiats en el bar on van començar”.
Anys 1980 i 90. Hi ha polítics, per descomptat: Manuel Royes, Pere Navarro, Josep Castañé. Hi ha, sobretot, terrassencs il·lustres, sabent que la categoria no s’adquireix només en la moqueta. Joana Biarnés, pionera del fotoperiodisme, posa envoltada d’escolars que aguanten fotos seves. En una altra obra surt Jordi Flores despullat al balcó consistorial.
Quan era jove, molt jove, "no hi havia res per estudiar en aquest sector", afirma. "Em vaig assabentar que s'havia obert un centre de la imatge a Barcelona. Eren dos anys de curs. 'Però si això no s'estudia', em deien. Quan vaig acabar, almenys ja tenia coneixements tècnics i teòrics, però sense pràctica. I va ser Miquel Mundet (el fotògraf del Diari de Terrassa) qui em va obrir les portes de la realitat". Castro va fer les seves primeres fotos el 1978. Es va jubilar després de gairebé cinc dècades al peu del canó (va treballar gairebé 30 anys al Diari de Terrassa), però continua amb la seva càmera a coll i la seva lluita pels drets d’autor. “Mentre escanejo material em van assaltant projectes”, diu.
