De Terrassa a Hollywood

Tres joves formades en escoles catalanes poden aixecar diumenge un Oscar al millor so pel film d’Oliver Laxe “Sirat”. Una d’elles, Laia Casanovas, va cursar els seus estudis a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Escac) de Terrassa

Publicat el 11 de març de 2026 a les 21:01

El cinema català torna a assaltar Hollywood amb la coproducció catalana “Sirat” doblement nominada  (millor pel·lícula internacional i millor so). Tant el director, Oliver Laxe, com les tècniques de so -Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Pradera- han sortit d’aules catalanes. 

El director francogallec es va llicenciar a la UPF, Villavieja ve d’un màster de la UPF-BSM, Laia Casanovas va estudiar a l’Escac i Yasmina Pradera al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya. Responsables de la UPF i de l’Escac han destacat a l’ACN la importància dels estudis tècnics, més enllà de la direcció i posen com a exemple el pes que té el so a “Sirat”. “La indústria s’estructura i s’enforteix amb els tècnics, no només amb els directors”, diu el director de l’Escac, Sergi Casamitjana.

Oliver Laxe va ser alumne de la llicenciatura en Comunicació Audiovisual (2008), Amanda Villavieja va estudiar el Màster en Documental de Creació de la UPF-BSM i durant un temps va ser professora del grau en Comunicació Audiovisual de la Pompeu Fabra, Laia Casanovas va estudiar a l’Escac i Yasmina Pradera al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC). De l’Escac també n’ha sortit el productor de “Sirat” Oriol Maymó.  

En el cas de la UPF, Mar Guerrero, directora dels estudis en comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, ressalta que l’èxit que tenen s’explica gràcies a la comunitat entre alumnes, professorat i exalumnes. De fet, Laxe va formar part d’una de les primeres promocions de la Pompeu Fabra i va forjar una bona col·laboració amb un dels seus professors, Santiago Fillol, que és guionista de “Sirat”. Guerrero destaca el talent que es cultiva a la facultat i cita, més enllà d’Oliver Laxe, noms com Clara Roquet, Elena Martín o Ariadna Dota. “Tot això ha creat un ecosistema i una comunitat creativa dins de la facultat que està donant resultats a nivell creatiu i industrial”. Remarca el model que tenen a la UPF en el qual els estudiants tenen l’oportunitat de rebre la mentoria de professionals que estan treballant i que han sortit de la Pompeu.


Alumnes lliures

Preguntada per si, més enllà de la mirada del director, va veure en “Sirat” la filosofia que ensenyen a la facultat, respon que “totalment”. No creu que d’entrada tinguin un estil molt concret perquè animen als alumnes a ser lliures amb els seus projectes, però sí que considera que l’estil ve marcat per les condicions amb les quals es fan aquestes pel·lícules. Quan hi ha, per exemple, pocs recursos els professionals estan obligats a prendre riscos i a innovar, afegeix.

Així mateix, detalla que a la UPF no només es formen bons cineastes a nivell tècnic, sinó també a nivell humanístic. “Nosaltres fem molt èmfasi en l’ensenyament de referents, de posar una mica més de pensament al darrere del cinema, i tot això barrejat”, explica, “fa part d’un ecosistema”.

Catalunya compta amb una àmplia oferta de formació cinematogràfica per la diversitat i topologia d’estudis i també de centres. Centres de referència com l’Escac matriculen més de 300 alumnes i n’han format més de 5.500 des del seu naixement. El talent cinematogràfic de la ciutat s’està veient reconegut any rere any.

Dura competència per a Sirat

El film d’Oliver Laxe no és entre els favorits per endur-se cap de les dues estatuetes a les quals aspira. En la categoria de millor film internacional, les grans favorites són  la brasilera “El agente secreto” i la noruega “Valor sentimental”, que figuren també en la llista de deu aspirants a la categoria de millor pel·lícula. També parteixen amb possibilitats la producció francesa “Un simple accidente” i la tunissiana “La voz de Hind”. Pel que fa a la categoria de millor so, “Sirat” competeix amb “F1: la película”, “Frankenstein”, “Una batalla tras otra” i “Los pecadores”.