Molt de talent jove

Talent, molt de talent, és el que vam percebre durant l’espectacle del Ballet Junior de Ginebra. La jove companyia va obrir el programa amb “Zak”, ideada a quatre mans per Héla Fattoumi i Éric Lamoreux. La proposta, amb un vestuari totalment acolorit i informal, es va transportar cap a una dansa intensa on els ballarins ballen gairebé sense respir. La coreografia discorre en composicions de tota mena, solos, duets, tercets i en conjunt al ritme d’una música imparable que atrapa tots els sentits. En el seu moviment formen figures bellugadisses i estàtiques. Els ballarins, a més, són en gran part els mateixos autors de la seva música en manipular un “boomwhackers”, uns tubs de colors que produeixen so quan es colpegen contra el cos o a terra.

En aquesta primera peça vàrem apreciar que estàvem davant d’uns joves capaços de dominar el seu cos fins a l’impossible. Després de “Zak”, la formació va oferir “Touch base”, del coreògraf i ballarí neerlandès Marne Van Opstal, amb música de Bach. Quina delícia! La peça ens va proporcionar la calma que necessitàvem. En aquesta obra, Van Opstal reflexiona sobre les relacions humanes i com poden ser de fràgils. Un dia s’estableix un lligam que promet ser durador i, de cop i volta, es trenca sense saber per què i ja només queda un record abstracte. La coreografia va brindar moments esplèndids culminats per un duet de molt nivell que va saber transmetre les emocions amb tot el cos amb una dansa neoclàssica i contemporània. L’estil, la tècnica i la configuració van ser impecables per desfer-se en les notes del gran Bach. La concepció ens va recordar molt la manera de fer de la Nederlands Dance Theatre, on Opstal ha estat una de les primeres figures com a ballarí i continua col·laborant com a coreògraf.

La serenor trobada amb “Touch base” es va acabar. Quedava el tancament. Va arribar “Grand finale”, de Hofesh Shechter i, de nou, ens vàrem endinsar en una dansa de ritme, moviment, energia i música trepidant, mesclada amb icones de cultures de diversos països. Aquesta peça ens va proposar una mirada sobre un món en desequilibri constant a causa de tants interessos polítics i econòmics. Ens va captivar la seva concepció en tant que ens fa entrar en un paisatge fosc i inquietat on s’intuïen escenes de lluita, violència i morts irracionals. La coreografia, però, ens va resultar una mica repetitiva en moviments que s’intensifiquen en tot el cos, a penes sense pausa i abraçant tot l’escenari. La música tampoc va ajudar en sonar en grau considerable. 

Malgrat les coreografies, algunes més encertades que altres, val a dir que aquests joves del Ballet Junior de Ginebra tenen molt potencial i, segurament, d’aquí poc estaran en primera línia de companyies professionals. És per aquest motiu que cal premiar aquesta formació artística que, com el PAR en Dansa a Terrassa, té l’objectiu de formar nou talent perquè tingui l’oportunitat de fer carrera. La companyia de Ginebra ja ha estat reconeguda per la seva feina i guardonada amb el Premi Suís d’Arts Escèniques (2021).