Senten molt profund el compromís de deixar per a la posteritat una mena de cànon musical i, al mateix temps, “el de revertir en la població els diners que es reben en forma de subvencions”. Quim Térmens, director de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 (OCT48), resumeix així l’esperit de servei que guia el projecte Catalan Miniatures, una iniciativa cultural d’aquest conjunt consistent a preservar el patrimoni de la música tradicional catalana. Aquest diumenge vinent, 18 de gener, l’OCT48 culminarà un pas més d’aquest projecte amb el concert “Catalaunia, terra de castells”, a l’Auditori Terrassa. Serà a partir de les 18 hores, amb la participació extra de la mezzosoprano Marta Valero. En total seran quinze músics a l’escenari.
El programa inclourà mitja dotzena d’obres de compositors com Joan Manén, Albert Guinovart, Marc Timón, Aleix Puig o Bernat Giribet. Des del 2022, l’orquestra terrassenca ha encarregat anualment obres a compositors i compositores de Catalunya; es tracta de partitures escrites per a orquestra de corda i basades en melodies tradicionals catalanes, “amb l’objectiu de visibilitzar i preservar un dels nostres grans patrimonis culturals: la nostra música tradicional”, destaca l’OCT48.
No són simples arranjaments
Les peces incorporades al cànon són adaptacions, “no simples arranjaments”, segons Térmens. L’orquestra, i no sols l’orquestra, es va adonar que a Catalunya era més fàcil tenir coneixement de músiques, per exemple, de l’Azerbaidjan, que de cançons populars catalanes, perquè no s’havia posat negre sobre blanc el patrimoni nostrat en el seu vessant popular. Tothom era conscient d’aquesta mancança, però va ser el conjunt egarenc que va posar fil a l’agulla per subsanar-la. Com? Encarregant a compositors l’escriptura de melodies basades en cançons populars.
El propòsit era (i és) la salvació de patrimoni, la plasmació en música escrita d’un ric repertori transmès de generació en generació només amb la repetició d’interpretacions de viva veu, en l’àmbit domèstic o més enllà, però sense la sistematització que aferma la seva pervivència. L’OCT48 no sols encarrega i obté partitures noves però sustentades en la tradició, i no sols les assaja i les toca davant del públic, com farà diumenge vinent. També les enregistra, per deixar constància física d’aquesta vocació de continuïtat. “Creiem totalment en aquest projecte”, subratlla Quim Térmens.
“Volem posar el nostre gra de sorra per preservar la nostra cultura popular”, diu el director, Quim Térmens
Així, entre les parets de l’Auditori Terrassa ressonaran les notes revisitades de “Dotze cavallers” o de “La filadora”, passant per una versió del “Cant dels ocells” o de “La dama d’Aragó”, però també obres que ja va deixar escrites Joan Manén i que la formació musical interpretarà juntament amb Marta Valero. En definitiva, de cançons “que sonen a moltes persones de quan eren petites”.
- El recital comptarà amb la mezzosoprano Marta Valero
L’OCT48 explica el perquè del títol del concert: “L’origen de la paraula Catalunya és un xic incert. Un dels possibles és el terme Castlà, i la seva derivació cap a Catalaunia per referir-se a una terra de castells. Però també tenim quelcom que ens defineix, d’origen incert i que es remunta a temps passats: la nostra música tradicional”. Són melodies “que ens atrapen, remenen i uneixen i que ens són un dels nostres patrimonis culturals. Tal com ens recordava en Raimon: qui perd els orígens perd la identitat”, afegeix la formació.
L’OCT48 oferirà diumenge un programa amb la cantant Marta Valero
“Cada compositor hi aporta la seva personalitat. Les composicions ofereixen sonoritats molt diferents, però sempre amb aquest rerefons de cançó popular. Crec que hem fet un bon calaix”, agrega Quim Térmens. “Això no s’acaba aquí. Seguirem amb aquest projecte mentre puguem. Volem posar el nostre gra de sorra per preservar la nostra cultura popular, perquè la música tradicional pugui sonar en qualsevol concert de qualsevol orquestra”, conclou el director d’una formació que l’any passat va bufar les espelmes del 25è aniversari en la seva forma i filosofia actuals. Gràcies a aquesta iniciativa, potser a l’Azerbaidjan s’interpretarà “El noi de la mare”.
