El gres refractari modelat en relleus amb engalbes, després cuit a mil graus, esmaltat, després tornat a coure a 1.200 graus, és el material resultant de les mans i el forn, però el que subjeu darrere, i per sempre, és la passió de l’autor de tot plegat per Terrassa. I l’autor de tot plegat és Aureli Roche Molina (83 anys), artista del fang, i els protagonistes ceràmics, aquests objectes que representen edificis de Terrassa que ja no existeixen. A banda de fotografies i referències bibliogràfiques, aquests emblemes del passat es preserven ara en obres de fang que Roche ha donat a l’Ateneu Terrassenc perquè aquesta institució cultural els exhibeixi en les parets de la seva entrada. Són cinc les planxes en relleu, a les quals se suma una en l’exterior que representa el Centre Mèdic (1882-1950) que s’aixecava just en la confluència del carrer de Sant Quirze amb el de Baldrich. En efecte, just on es troba la seu actual de l’Ateneu.
La primera, la de la façana, sí que va obeir a un encàrrec de l’entitat fa sis anys. Les cinc restants les va elaborar Roche fa uns tres anys pel seu compte i les ha cedit a l’Ateneu Terrassenc. El motiu: “Soc terrassenc de naixement. Ho porto endins, com segurament uns altres porten molt endins la seva terra. Hi ha molta gent que fa coses per Terrassa i a mi em satisfà aportar el meu gra de sorra a aquesta ciutat”.
- L`artesà, amb membres de la junta directiva de l`entitat
- Nebridi Aróztegui
Cada peça va acompanyada de plànols i d’un text descriptiu: Casa Puigbó, al número 44 del carrer de Sant Pere, obra de Melcior Vinyals, de 1907, enderrocada el 1975, casa formada per quatre pisos rematats amb glabets esglaonats. El pis principal, a la primera, presentava una tribuna oberta. La façana principal estava decorada amb relleus escultòrics de motius florals.
“Soc terrassenc de naixement. Ho porto endins, com segurament uns altres porten molt endins la seva terra. Hi ha molta gent que fa coses per Terrassa i a mi em satisfà aportar el meu gra de sorra a aquesta ciutat”
Més. Grup Escolar Torrella, a la rambla d’Ègara, cantonada amb els carrers de Gutenberg i d’Antoni Torrella, obra de Coll i Bacardí (1915-1916), emblema del modernisme terrassenc enderrocat l’any 1968. Caixa de Terrassa, carrer de la Rutlla (1895-1920), reformada el 1957, construïda davant del lloc conegut amb el nom de Quatre Cantons. Una altra: façana i closa del Cementiri Vell, de Lluís Muncunill, any 1898, enderrocada el 1964. El cèlebre arquitecte va ser l’autor “de la triple portalada central d’estil neoromànic, que tancava el cementiri”. Última planxa de relleu: edifici de l’Agrupació Regionalista, a la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer. Autor: com no, Lluís Muncunill. Immoble aixecat entre 1906 i 1907 i enderrocat l’any 1960.
- Representació de l`Escola Torrella elaborada per Roche
- Nebridi Aróztegui
A cada elecció correspon un tros d’afecte, però la de la Casa Puigbó és especial per a l’autor: “La veia cada dia quan anava a l’escola, a Cultura Pràctica. Per poder fer l’obra vaig haver de fer tres fotos diferents per seccions, perquè no trobava cap cap foto de l’edifici sencer. Vaig poder aconseguir imatges a través de Toni Nogués”
Aureli Roche Molina va treballar de mecànic tota la seva vida. “Quan em vaig jubilar li preguntava a la meva dona: ‘Què puc fer, ara?’. I vaig decidir treballar el fang. Vaig estudiar durant quatre anys a l’Escola d’Art i Disseny i després pel meu compte”, afirma l’artista, que ara ha pres la determinació de deixar el gres, el forn i aquest esmaltat final gota a gota, escampant el líquid amb delicadesa. Ho deixa “per motius personals”, diu. Abans, però, ha preservat en ceràmica un fragment del passat de Terrassa, enfrontant-se a les vicissituds de les altes temperatures creadores. “Com diuen molts ceramistes, aquest és l’únic art en el qual l’última paraula la té el forn”, conclou.
