Allà, entre les quatre parets de l’Auditori Terrassa, i durant una hora i 20 minuts de temps aproximat, es troba (es trobarà, en uns dies) Transsilvània, que va pertànyer durant segles al Regne d’Hongria però des de 1918 forma part de Romania. Millor, no obstant això, parlar poc de límits nacionals perquè “la música no entén de fronteres, i Transsilvània tampoc”. Això assegura la presentació de “Hungarian dance”, el concert amb el qual l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 (OCT48) proposa un viatge musical de la cort de Transsilvània del XVI fins la figura de Béla Bartók, amb una estació extra: les “Danses hongareses” de Brahms. Quan es durà a terme el viatge? Aquest diumenge vinent, a les 18 hores.
El recital, inclòs al Cicle de Concerts de l’OCT 48, ofereix un programa que convida el públic a travessar límits geogràfics i culturals a través de la música. La formació interpretarà obres dels compositors Béla Bartók, Johannes Brahms, Ferenc Farkas, Leo Weiner, Dan Voiculescu, Violeta Dinescu i Constantin Dimitrescu “amb l’afegit de que les tres darreres seran les primeres audicions a Catalunya”, explica el conjunt de càmera, que l’any passat va bufar les espelmes del seu 25è aniversari.
La formació interpretarà obres dels compositors Béla Bartók, Johannes Brahms, Ferenc Farkas, Leo Weiner, Dan Voiculescu, Violeta Dinescu i Constantin Dimitrescu
El guió es focalitza “en un territori carregat d’història i simbolisme: Transsilvània”. És una regió “que ha estat a cavall entre Hongria, Romania i com a territori independent, i ha desenvolupat, per tant, un llegat cultural propi i barrejat, una mostra que les fronteres humanes sovint no coincideixen amb les fronteres culturals”, apunta l’orquestra terrassenca.
La mítica terra
El viatge musical que es proposa s’inicia a la cort de Transsilvània del XVI amb el “Còdex Caioni”, la música més propera a la tocada i escoltada en el palau del mític Vlad III de Valàquia, “també anomenat Vlad l’Empalador o Vlad Draculea”. A partir d’aquí el programa s’endinsa en els colors de les “Danses romaneses” de Béla Bartok i un recull de “Danses hongareses” de Johannes Brahms, amb un denominador comú: són danses tocades pels zíngars que transitaven per la mítica terra de Dracula, Transsilvània.
L’objectiu del programa: veure que les fronteres les posem els humans “per separar coses, però les persones també tenim quelcom que no entén de fronteres: la música”. Hi haurà alegria ballable, però també viaranys i muntanyes encerclades de boires.
