La Moukhles tornava a casa amb la seva companyia, que porta el seu nom i el del seu company, Joan Sentís, amb el resultat de La Moukhles & Sentís, perquè no hi ha intenció barroera a anomenar la Moukhles a l’actriu terrassenca Míriam Moukhles. Tots dos van decidir posar aquest nom a la seva companyia, així, directe, senzill, bastant més senzill que el muntatge amb el qual el grup ha volgut descobrir per a molts espectadors altre grup, el dels maleïts de la contracultura llibertària dels anys 70. Amb "Nodi: de gossos i malditos”, la companyia va omplir aquest diumenge passat el Teatre Alegria. El tancat aplaudiment guanyat podria servir d’homenatge a aquells que no sortien a la foto de la cultura catalana d’aquells anys, com subratlla la pròpia actriu al Diari de Terrassa.
“Teníem moltes ganes de presentar aquesta peça a Terrassa, on vam fer una residència tècnica per acabar-la”, diu l’artista, nascuda a Terrassa l’any 1996. L’actriu apunta que “Nodi: de gossos i malditos” és un muntatge “que parla dels 70 i de la Barcelona ‘underground’, i de tots aquells que no sortien a la foto del que es considera cultura catalana”. Tots aquells, “que han estat considerats maleïts per anar pel costat salvatge de la vida”.
“Intentem fugir de la romantització, però a vegades és inevitable. No sé si és un homenatge, però sí que es tracta d’obrir una porta per descobrir aquell món", diu Míriam Moukhles
L’obra, interpretada per Moukhles, Joan Sentís i Fermí Herrero, inclou música del cantautor Pau Riba, un dels maleïts supervivents, i textos de la poetessa Marisa Muñiz: “Va néixer d’una experiència personal del Joan i del desig de conèixer al seu ídol d’infància, Pau Riba. El vam trenar amb altres històries molt interessants, com el testimoniatge de Marisa Muñiz, una poetessa que no havia publicat mai”. És un homenatge? “Intentem fugir de la romantització, però a vegades és inevitable. No sé si és un homenatge, però sí que es tracta d’obrir una porta per descobrir aquell món, aquells anys 70 bojos, aquells discursos sobre ecologisme, feminisme, govern, política, que ara són tan vigents i necessaris. Aquelles persones eren unes visionàries”.
