El dibuixant de Terrassa, autor d’un llegat difícilment comparable, ja té exposada la seva obra. Ara, però, amb un clic es poden consultar les il·lustracions amb les quals Mateu Avellaneda (1902-1949) es va convertir en l’intèrpret gràfic de la ciutat. El Museu de Terrassa ha obert una mostra virtual sobre l’autor
Una passió
Mateu Avellaneda Cañadell té dedicat un carrer a Terrassa, al barri de Poble Nou-Zona Esportiva. Travessa el sector des de l’avinguda de Béjar a la de l’Abat Marcet. El vial va néixer amb el nom de 18A, quan la precarietat del traçat urbanístic obligava a l’economia de mitjans als nous espais, i després ja va ser batejat amb el nom de “Dibujante Avellaneda”, catalanitzat després. La Casa Alegre de Sagrera exposa obres de l’insigne dibuixant i ara, des de fa uns dies, l’artista que va traslladar a les seves obres una incomparable passió per Terrassa disposa d’una exposició permanent en l’espai virtual. Amb un clic, podem gaudir dels traços personalíssims d’aquest autor nascut i mort a Terrassa, traspassat a la primerenca edat de 47 anys.
La mostra virtual del museu inclou dibuixos d’una desena d’ermites i de 34 masies
Va veure la llum al carrer de Topete el 24 de juny del 1902. Va morir jove, l’any 1949, però deixant un llegat històric per al coneixement de la Terrassa que ell va viure i va plasmar. Segons el Museu de Terrassa, l’exposició virtual presenta la tasca divulgativa de la història de la ciutat que va realitzar aquest artista a través de les il·lustracions. Dibuixava carrers, edificis, esglésies, contribuïnt “a la preservació de la memòria històrica de Terrassa”. Gràcies a la seva obra, “es conserven imatges d’edificis i racons de la ciutat que han desaparegut amb el pas del temps”.
- Dibuix d`Avellaneda present a la casa Alegre
- Nebridi Aróztegui
Deixeble i gran amic d’Apel·les Mestres, Avellaneda va destacar com a il·lustrador de goigs i ex-libris, però la seva aportació més important se centra en la representació gràfica de la història de Terrassa. Els seus dibuixos van il·lustrar obres com “Historial del castell i quadra del Vallparadís, de Terrassa” (1936) i “Història monetària de Terrassa” (1951), ambdues de Salvador Cardús. Il·lustrà les restes de la vila medieval, la Terrassa vuitcentista, el conjunt de les esglésies de Sant Pere i les masies, capelles i ermites del terme. També conreà altres tipus de dibuixos, com els ex-libris, l’heràldica, els goigs, la reproducció de segells, làpides i dibuixos de documents notarials.
Set blocs
El fons del Museu de Terrassa conserva una voluminosa donació de la família de l’artista, que inclou pergamins, calendaris, cartells i programes d’entitats recreatives i de Festa Major. La mostra virtual recentment oberta està estructurada en set blocs. El primer ofereix una biografia de l’artista, mentre que els cinc següents recullen esglésies (cinc) i ermites (una desena), masies (34), carrers i espais urbans (mitja dotzena), heràldica i identitat (vuit peces) i edificis emblemàtics (set), respectivament, per acabar amb un E-map per consultar les ubicacions on es troben o es trobaven les construccions dibuixades per l’artista.
Deixeble i amic d’Apel·les Mestres, Avellaneda va il·lustrar goigs i ex-libris
Amb un clic, poden contemplar la Catedral del Sant Esperit, les esglésies de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere, el monestir de Sant LLorenç, però també l’ermita de Ca n’Anglada, la de Can Palet de la Quadra, la de Can Gorg o la de Can Bosch de Basea, amb protagonisme dels elements més característics: finestres, portalades, campanes. I el Castell Cartoixa de Vallparadís o el pont de Sant Pere.
Avellaneda va capturar l’esperit de la Terrassa de la seva època i ara els seus dibuixos es troben a l’abast de tothom. “L’ideal de Mateu Avellaneda no era altre que il·lustrar la història de la ciutat, i a la història no és honest servir-la amb fantasies i truculències. D’això n’he estat testimoni de primera”, va deixar escrit Salvador Cardús l’any 1940.
