El Petit Príncep actual és de Terrassa: "Seguim perduts en la vanitat"

Òscar Intente protagonitza "Léon a la Terra dels homes" al Teatre Raval

Publicat el 01 de juny de 2026 a les 19:05

L’aviador, potser molt semblant a Antoine de Saint-Exupéry, i un home gran, potser Léon Werth, es troben en un paisatge erm que esdevé escena de reflexió sobre la vida en gran. La sorpresa s’obre pas per bandejar mesquineses a “Léon a la Terra dels homes”, una producció de Terrassa amb Òscar Intente al Teatre Raval.

L’aparell s’ha espatllat en un desert que esdevé lloc de trobada entre dos nàufrags i de la revelació existencial que sorgeix entre ells, entre l’aviador que ha d’esperar a la reparació de l’avioneta i l’ancià que sembla aparèixer entre la sorra per llançar la mirada perplexa sobre la nostra seriositat, la nostra vanitat, la nostra esclavitud d’éssers competitius i ridículs. “És com si trobés E. T.”, diu Òscar Intente, que és l’aviador, alter ego d’Antoine de Saint-Exupéry. L’actor terrassenc retorna a l’escena “Léon a la Terra dels homes”, una producció d’Inútils Mots i Terrassa Arts Escèniques creada a la nostra ciutat fa cinc anys amb la dramatúrgia i la direcció de Maria Pla i que Pep Tosar ha triat, entre altres obres, per a la reobertura del Teatre Raval de Barcelona.

L’actor terrassenc retorna a l’escena “Léon a la Terra dels homes”, una producció d’Inútils Mots i Terrassa Arts Escèniques creada a la nostra ciutat fa cinc anys

L’aviador Intente surt a l’escenari amb el mallorquí Miquel Gelabert (en el paper de Léon) en aquest cant als valors humans edificat amb la relectura de l’obra de Saint-Exupéry. El muntatge inventa el diàleg que podien haver mantingut l’autor d’“El Petit Príncep” i l’home a qui l’autor francès va dedicar aquesta faula de fama universal: el seu gran amic Léon Werth, escriptor i crític d’art presentat pels autors com “un excombatent de la Primera Guerra Mundial, un vell jueu pacifista a la França ocupada”. Werth és ben present a “Terra dels homes”. Uns 80 anys després de la publicació d’”El Petit Príncep”, Inútils Mots va imaginar la trobada al desert de dos nàufrags de dues guerres, “com si el petit príncep que vam conèixer no hagués existit mai”. Es tracta d’un personatge diferent, però amb la mateixa perplexitat davant la mesquinesa.

“És una versió molt particular, però manté l’esperit de la faula”, apunta Intente

“És una versió molt particular, però manté l’esperit de la coneguda faula, d’un llibre molt estimat i, alhora, un territori complicat”, sosté Intente sobre aquest exemple “de teatre pròxim, íntim, que arriba a l’ànima”. La companyia no tenia clar si aquest llenguatge, “que no és un vodevil ni una comèdia, sinó quelcom més profund”, seria acceptat en uns temps accelerats, “que requereixen que passin moltes coses”. Hi havia espai per a una mena de “pel·lícula” lenta en època sense paciència? Sembla que sí: “Està agradant. Es demostra que es poden oferir silencis als quals no estem acostumats, dels quals no podem gaudir últimament”.

La mirada crítica

No s’idealitza la infància, però s’hi estableix una mirada crítica al món dels adults, adverteix Intente. Aquesta reposició de “Léon a la Terra dels homes” porta més de 40 funcions. S’ha representat a les Illes Balears i arreu de Catalunya, però Intente assumeix que, tot i el rodatge, anar a Barcelona “gairebé és com començar de nou”. Aquesta mena de bateig podria al·ludir també a la necessitat de renaixement que denota l’obra d’Antoine de Saint-Exupéry en una recreació nascuda de dos relats que es fonen en un de sol; en un conte sobre l’amistat, la vida, la mort i la responsabilitat de comportar-nos com a persones.

“Léon a la Terra dels homes” es crea a partir d’“El Petit Príncep” i “Terra dels homes”

“Saint-Exupéry intenta parlar amb els éssers humans. L’any 1942 o 1943 ja deia que es comprava tot fet. Seguim perduts en la vanitat, l’embriaguesa i l’esclavitud. Ell va descriure un rei amb un poder que, en el fons, és ridícul. L’obra destaca la importància dels vincles emocionals i té un sentit fins i tot ecologista. Es parla de set, de la cerca d’un pou”, apunta l’actor egarenc, conscient que l’ofici d’aviador “et permet una mirada externa del món, veure l’absurditat de les petites vides”. L’aviador i el Léon se separen, “però entre ells ha nascut una amistat eterna”.

Fins al 21 de juny

El nou Teatre Raval de Barcelona mantindrà les funcions de “Léon a la Terra dels homes” a la Sala Tadeuz Kantor fins al 21 de juny. En queden nou funcions, algunes de les quals al migdia.

Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google