Què és el que et ve al cap quan penses en Sant Jordi i la cuina? Gastronomia, literatura i temporalitat. El que es menja a Sant Jordi va lligat a la llegenda, perquè, veritablement, no hi ha una cuina més enllà del pa de Sant Jordi -que va néixer a Barcelona l’any 1988, pel Gremi de Flaquers, si no m’equivoco-. Per això, s’acostuma a vincular la cuina a la llegenda.
Amb què podem provar de vincular-la? Si ens posem tradicionals, evidentment, amb el pa de Sant Jordi, però tenim un munt de productes de temporada. Amb cert romanticisme, tenim les maduixes, i la rosa, per descomptat. A partir d’aquí podem fer unes maduixetes amb oli d’oliva, sal i unes gotes d’aigua de rosa, amb una copeta d’un bon escumós català acompanyat d’uns bombons de xocolata i aigua de rosa, per exemple. Fins i tot, una crema catalana ben cremada prèviament perfumada amb gotes d’aigua de rosa. Imaginació per homenatjar el dia amb productes de temporada!
Se t’acut algun llibre o algun autor que t’hagi ajudat a inspirar-te a la cuina? Fa molts anys, em vaig inspirar en l’Enciclopèdia de Cuina Catalana del Jaume Fàbrega. Això quant a tradició. Pel que fa a l’avantguarda, també em vaig fixar en Ferran Adrià, que al Bulli havia treballat amb aigua de roses. Tot i que l’aigua de roses era molt tradicional a la cuina medieval de Catalunya, una mica influenciada també pels àrabs. I ja es provaven plats i receptes amb l’aigua de roses antigament.
Ja vas escriure “La Cuina del Vallès” el 2013... Tens al cap més llibres per escriure? Sí, de fet, si tot va bé, a finals d’any sortirà el llibre que recull la trajectòria d’Aürt. Potser cap al novembre. I després, per l’any que ve, sí que tinc previst fer alguns assajos de cuina.
Quin és el teu pla perfecte de Sant Jordi? Cuinar, obrir una bona ampolla, i escoltar bona música amb bona companyia.
El compliràs aquest any? Sí, i tant. A més a més, sempre és especial Sant Jordi a casa perquè és l’aniversari del meu fill petit. I no es diu Jordi, el nen, era massa evident, sinó! Farem un soparet, a casa, tranquil, però òbviament acompanyat d’un bon pa de Sant Jordi, un bon escumós, unes carxofes, bona música... I, sobretot, unes espelmes pel Pol!
Terrassa, engalanada de Sant Jordi, què et transmet? Pertinença. És una ciutat amb una gran cultura catalana.
