Pubertat, sèrie creada i protagonitzada per Leticia Dolera, va cloure aquest dimecres amb l’estrena del seu darrer episodi, convertint-se en una de les produccions més celebrades de l’any. Rodada a Terrassa i situada en l’univers casteller dels Minyons, la ficció ha captivat públic i crítica- ha estat guardonada amb un Ondas- per la seva mirada profunda, incòmoda i necessària sobre les agressions sexuals en l’adolescència. No només aborda una temàtica delicada, sinó que ho fa amb sensibilitat, complexitat i una construcció de personatges que evita el judici ràpid i fomenta el debat.
"Pubertat" destaca per tractar una realitat sovint silenciada. Les agressions sexuals entre joves hi apareixen sense moralismes i amb totes les seves arrels socials: famílies que no arriben, pares que sobreprotegeixen, dubtes, silencis i un context comunitari que condiciona, i també pot curar. La sèrie no jutja amb contundència immediata, sinó que obliga l’espectador a endinsar-se en la complexitat: què entenem per consentiment, com es construeix, com s’aprèn i com el poder, la pressió social i el gènere poden esbiaixar-lo.
Quan un conflicte esclata dins d’un entorn tan proper, les preguntes es fan més dures: com d’acceptables són els dubtes quan l’agressor pot ser el teu fill? I què passa si la víctima és algú que estimes? La sèrie apunta als adolescents, però sobretot interpel·la els adults, que es veuen confrontats amb la fragilitat dels seus valors quan la realitat entra a casa —o a la pinya.
En aquest sentit, el marc casteller és clau: la família escollida. L’elecció dels Minyons com a espai simbòlic funciona amb precisió: la colla, amb el seu esperit de família, esforç col·lectiu i responsabilitat compartida, ofereix un mirall poderós enfront del conflicte. I és aquest l’encert: el món casteller no apareix com un tòpic, sinó amb realisme i respecte, fruit de la implicació directa de la colla. “Estem sorpresos molt gratament amb el resultat, pel que fa al tema casteller i també per com funcionem, creiem que ha quedat super realista”, afirma Mireia Bautista, vicepresidenta dels Minyons.
La por d’estigmatitzar les colles era present. “Ens feia por que, per la temàtica, s’estigmatitzés el món casteller, però la Leticia ha fet una gran feina i no és així”, explica Bautista. La sèrie no assenyala la cultura popular; de fet, evidencia que aquestes situacions poden passar a qualsevol entorn. “Aquestes coses passen a tot arreu. I sí, a Minyons i altres colles hem tingut casos, i per això els abordem amb rigor”. Bautista remarca que la colla disposa de protocols i espais de debat: “Som assemblearis. Quan hi ha un cas, l’afrontem, debatent-lo i, si cal, amb comissions específiques”.
La metàfora castellera brilla especialment en moments clau: la pinya com a suport, els nervis abans d’alçar, l’enxaneta que confia en tots. “Dins les colles hi ha un gran sentiment de família. Només entre tots pots coronar un castell”, diu Bautista, qui també agraeix que la sèrie hagi sabut fugir de prejudicis: “Sobre les relacions amb diferència d’edat, hi ha un estigma injust. Per sort, la sèrie no l’alimenta”.
La colla no només ha participat, ha fet seu el projecte. “Ens l’hem fet una mica nostra”. I potser per això "Pubertat" emociona tant a Terrassa: perquè parla de comunitat des de dins, amb llums i ombres, i amb la valentia de posar el focus on incomoda. Una sèrie que no només es mira: es discuteix, es comparteix i —com els grans castells— es recorda.
